Montoro

Si som capaços d'ator­gar-algun crèdit a la paraula del minis­tre Mon­toro, podrem estar tran­quils. Ningú no ha des­man­te­llat la FAES, però les seves idees no tenen cap influència en les deci­si­ons del PP i menys encara en les del govern de l'Estat. Tam­poc els cen­tra­lis­tes ens han de cau­sar cap temor ni cap pre­o­cu­pació: “Haber­los, hay­los”, reco­neix el minis­tre, “però cap entre els que manen”, ni al par­tit ni al govern. Ens ho hem de posar al cap: “Ara [i hem de subrat­llar-la, aquesta aco­tació tem­po­ral del minis­tre] el PP és un par­tit mode­rat i pragmàtic que no es plan­teja una invo­lució autonòmica.” Només pretén “aco­mo­dar l'estat de les auto­no­mies a l'euro i a la cons­trucció euro­pea”. Desa­tesa la FAES, cas­ti­gats cara la paret els cen­tra­lis­tes, el govern popu­lar només vol “posar fi a la dupli­ci­tat de com­petències”. Una qüestió pràctica, tècnica. Res que ens hagi de pre­o­cu­par. I ara!

Ens ha de cau­sar cap mal­de­cap un govern que fa comp­tes per pagar els famo­sos 759 mili­ons, encara que sigui pas­sat el mes de març i a ter­mi­nis? És clar que no. Només un mal­pen­sat podria con­ce­bre la idea que s'ha vol­gut evi­tar cap coin­cidència entre el paga­ment i les elec­ci­ons anda­lu­ses. Això no ho faria mai aquest par­tit. Tan pràctic i pon­de­rat que està dis­po­sat a par­lar fins i tot del pacte fis­cal. Això sí, amb dues con­di­ci­ons prèvies insig­ni­fi­cants: que s'hagi aca­bat la crisi i que revi­sem els números. Perquè la xifra del dèficit que tenim comp­tada no se la creu ni Mon­toro. No, no hem de tenir cap pre­o­cu­pació: el pacte, tal com veuen, és a tocar.