La matèria primera

Cata­lu­nya com a país, i les comar­ques giro­ni­nes en par­ti­cu­lar, tenen una massa fores­tal molt feno­me­nal, amb bos­cos bruts i fusta sobrant que for­men una quan­ti­tat de bio­massa espec­ta­cu­lar. Aquesta matèria pri­mera la tenim aquí, i no s'apro­fita, no se li treu un ren­di­ment que qual­se­vol país desen­vo­lu­pat explo­ta­ria per gene­rar ener­gia neta, amb una aposta medi­am­bi­en­tal clara. En canvi sí que s'ha apos­tat per les auto­pis­tes energètiques com la línea de la MAT, o les plan­tes des­sa­li­nit­za­do­res, que són alta­ment con­ta­mi­nants. En alguns aspec­tes hem vol­gut ser un país avançat, dis­sor­ta­da­ment en d'altres actuem i que­dem com un de ter­cer­mun­dista. Un país ric amb recur­sos pro­pis, que es incapaç de ges­ti­o­nar, i al qual els països més desen­vo­lu­pats i amb tec­no­lo­gia ens vénen a bus­car la matèria pri­mera de la qual obte­nen més ren­di­ment. En aquest cas ener­gia, ener­gia que no apro­fi­tem i que aca­bem pagant més cara.