Adéu 35, adéu

La set­mana pas­sada, TMB va supri­mir l'emblemàtic autobús 35 que unia Santa Coloma amb el cen­tre de Bar­ce­lona. Les noves con­ne­xi­ons del metro han dei­xat obso­let el ser­vei que tant ha sig­ni­fi­cat per a la comu­ni­cació d'aquesta ciu­tat de la perifèria. Caldrà doncs esten­dre la camisa a mitja asta i guar­dar un minut de silenci per tots els records acu­mu­lats. Amis­tats quo­ti­di­a­nes de gent que ha vis­cut a la mateixa hora i en la mateixa direcció. De sor­tir amb el temps just i tor­nar ple­gats. Si el con­duc­tor fre­nava de cop, el pas­satge s'hi tor­nava per recri­mi­nar-li i li dema­nava que hi posés més atenció, ja que no trans­por­tava bes­tiar. El cos­tum de seure's al cos­tat d'algú que mai aca­ba­rem de conèixer. Acom­pa­nyants sense nom per par­lar de l'informe mete­o­rològic o del que ha succeït al llarg del dia. L'autobús era un viatge que et trans­por­tava per les parts més nobles de l'eixam­ple, lluny dels solars i les fàbri­ques esven­tra­des com ho feien altres tra­jec­tes en chaus­son. Un cinema a l'aire lliure de qui no vol que­dar-se a les fos­ques. Adéu a la disco Roma­nov, inici de la pel·lícula, i a casa Pepe, oberta nit i dia, i a aque­lla olor d'huma­ni­tat que des­pre­nia la cua llarguíssima. Ja no caldrà espe­rar més el 35 a la parada de sem­pre i aban­do­nar el posat de nàufrags que la gent fa quan espera, mirant de lluny que arribi l'autobús. No més senyals amb la mà perquè no passi de llarg.