Coordinació

Ja s'està convertint en una tradició. Sí, home (o dona), això que en els primers mesos de cada govern diferents ministres comencin a fer declaracions i que després aparegui un col·lega o un superior jeràrquic a esmenar-los la plana. Una mica de mal efecte tot plegat sí que en fa, oi? Dóna una imatge de descoordinació, de campi qui pugui, que no es parlen entre ells.

Quan les coses funcionen com ho van fer fins l'agost del 2007, aquestes situacions permeten fer acudits i facècies de tota classe. Però és que la situació d'ara és molt delicada, i els ministres que han protagonitzat el vodevil, amb el president com a artista convidat, són precisament els de l'àrea econòmica. Una mala imatge que no convé a ningú, Catalunya inclosa.

El govern espanyol ha de posar ordre ràpidament en l'àrea econòmica. No perquè els dos ministres encarregats siguin incapaços, que no ho són, sinó perquè cal una mà coordinadora. I més ara, que sembla que el dèficit públic superarà el límit previst de llarg. Hem de donar per segur que la Unió Europea (Alemanya), a petició de l'FMI (Estats Units), acabarà afluixant la corda. Sí, perquè al pas que anem pot passar allò del cirurgià que surt de la sala d'operacions dient: “La intervenció ha estat un èxit, però el pacient s'ha mort”. És a dir, potser s'aconseguirà complir amb el dèficit exigit del 4,4%, però portant l'economia al marasme del qual tardaríem una dècada a sortir.

Arriben temps difícils, però ja veuran com ho seran menys si hi ha una vicepresidència econòmica portada per un català.