Megaupload

Segu­ra­ment han pagat jus­tos per peca­dors en tot aquest afer de Megau­pload. Per­so­nes i empre­ses cata­la­nes i d'arreu del món que hi tenen allot­jada infor­mació per­so­nal i pro­fes­si­o­nal no poden acce­dir-hi i cor­ren el risc de per­dre-la. Segu­ra­ment serà una situ­ació tran­sitòria i podran recu­pe­rar-la. De moment, però, el per­ju­dici és evi­dent, sobre­tot en el cas de les empre­ses: no ha de ser fàcil evi­tar que un cli­ent deixi de ser-ho i a més exi­geixi res­pon­sa­bi­li­tats després de ser infor­mat que les seves dades havien estat dipo­si­ta­des i res­ten cap­ti­ves en el famós por­tal de descàrre­gues il·legals. Megau­pload, em diu? El web d'aquell senyor tan gras i tan ric, amb tan­tes iden­ti­tats i tan­tes tar­ge­tes de crèdit; d'aquell senyor amb tants ante­ce­dents penals i tan­tes armes a casa que el jutge no ha gosat dei­xar-lo en lli­ber­tat per evi­tar que s'escapi?

No, l'expli­cació no ha de ser fàcil. I els cul­pa­bles, d'aquesta situ­ació no són pas els poli­cies ni els jut­ges. Perquè la inves­ti­gació poli­cial no ha fet res més que posar en evidència i a la con­si­de­ració de la justícia allò que tot­hom ja sabia: que Megau­pload i un munt de gent s'han enri­quit tra­fi­cant amb pel·lícules, música i tota mena de pro­duc­tes pro­te­gits per drets d'autor. Costa de creure que qual­se­vol usu­ari de la web no n'estigués al cas o almenys no ho sos­pités, això. Ningú no dóna duros a qua­tre pes­se­tes.

Cele­bro l'actu­ació poli­cial perquè com­par­teixo el cri­teri de la comissària euro­pea de Justícia i Drets Fona­men­tals, la senyora Vivi­ane Reding: robar sem­pre és pecat, sigui a la terra o al núvol d'inter­net.