Laiques

A Port­bou aquest Nadal la missa del gall va ser a les sis de la tarda. No pas perquè els fes man­dra sor­tir a la nit, sinó perquè el mossèn havia de dir mis­ses del gall a altres pobles. Devia començar per Port­bou, i abans de mit­ja­nit en devia dir unes quan­tes!

Això passa perquè no tenen per­so­nal. És un pro­blema de voca­ci­ons i d'una secu­lar impos­si­bi­li­tat de canvi de l'Església catòlica. Mireu les xifres de la diòcesi de Girona: 140 cape­llans gra­na­dets, 400 parròquies, set semi­na­ris­tes. Veient això, el bisbe aposta pels laics i els dia­ques. Mas­cles, és clar! Ja poden anar tan­cant tem­ples que l'Església, entos­su­dida, s'estima més tan­car del tot que dei­xar que les dones ocu­pin càrrecs de res­pon­sa­bi­li­tat i de par­ti­ci­pació. Que el bisbe Pardo em doni una raó intel·ligent que expli­qui per què les dones no podem cele­brar l'euca­ris­tia ni, com faran ara els homes laics, “aju­dar a man­te­nir viu l'espe­rit de la cele­bració domi­ni­cal”. Tenint en compte que a missa hi ha sem­pre un 80% de dones i que el 99% dels grups de cate­quesi de mai­nada els por­ten mares, aquesta negació és incom­pren­si­ble. I anava a dir il·legal, però com que l'Església és un ens pri­vat i pot esta­blir les seves regles, diré que és retrògrada i que no està al cas dels aires dels nous temps, en què el pes i la influència de les dones a la soci­e­tat és impor­tant. En aquest tema l'Església catòlica i l'islam, amb la figura visi­ble dels imams com a cap de la comu­ni­tat i la invi­si­bi­li­tat de les seves dones, estan a la mateixa alçada. I posats a dir, l'Església ha de començar a par­lar del celi­bat dels mos­sens. Al celi­bat no li he vist mai cap gràcia. Recordo de petita lle­gir Gui­llermo el tra­vi­eso (en cas­tellà, és clar): a casa del nen, a mitja tarda, hi apa­rei­xia el reve­rend amb la seva esposa a pren­dre el te. Jo no ho aca­bava d'enten­dre del tot, però em sem­bla­ven molt civi­lit­zats i molt feliços!