Gallardón i la justícia

El pit­jor d'un polític no és pas la ide­o­lo­gia més o menys dis­cu­ti­ble que pugui tenir sinó el grau de dog­ma­tisme o de pre­ju­dici amb què aplica les seves idees quan en té opor­tu­ni­tat, és a dir, quan exer­ceix el poder. És el cas del minis­tre de Justícia dels espa­nyols (i dels cata­lans, per la part que ens toca, que ens toca el rebre), que fa uns dies va pre­sen­tar una bate­ria de mesu­res algu­nes de les quals estan des­ti­na­des a inci­dir en aspec­tes que van més enllà de la llei per entrar de ple en el ter­reny de la moral. Em refe­reixo al cas de l'avor­ta­ment i al de la cadena perpètua o com eufemísti­ca­ment es vul­gui ano­me­nar la presó de per vida.

Són casos que, en pri­mer lloc, res­po­nen més a apri­o­ris­mes con­cep­tu­als que a cri­te­ris objec­ti­va­bles. Perquè els estu­dis espe­ci­a­lit­zats dis­po­ni­bles indi­quen que ni la presó perpètua fa dis­mi­nuir els delic­tes (i per con­tra enca­reix el sis­tema peni­ten­ci­ari), ni l'avor­ta­ment a edats més ten­dres ha fet incre­men­tar el nom­bre d'avor­ta­ments. És més, els països on hi ha més avor­ta­ments són els que tenen legis­la­ci­ons més res­tric­ti­ves.

Les mesu­res que pensa apli­car el senyor minis­tre Gallardón, per tant, no són pas només con­ser­va­do­res sinó equi­vo­ca­des, i sem­blen més aviat des­ti­na­des, en un cas, a satis­fer l'ala dura del seu par­tit i de la seva con­fessió reli­gi­osa, i, en l'altre, a apai­va­gar les bai­xes pas­si­ons dels sec­tors de població que sin­to­nit­zen més el Sálvame Deluxe que no pas el pro­grama elec­to­ral dels popu­lars. Si aquest és el per­so­natge del PP que tot­hom pre­sen­tava com el mode­rat i libe­ral de la colla, ja ens podem anar calçant.