S'han passat vint pobles

Ens hem que­dat sense saber quins foren aquells magnífics regals nada­lencs, entre caviar i xam­pany francès, amb què Álvaro Pérez, El Bigo­tes, havia obse­quiat Isa­bel Bas, esposa de Fran­cisco Camps. La senyora Isa­bel no trigà gens a tele­fo­nar a Álvaro per agrair-li els obse­quis des­in­te­res­sats, tant esplèndids que s'havia pas­sat “vint pobles”. Un llen­guatge de fat­xen­des en la seva salsa, propi dels qui menys­preen la medi­o­cri­tat de l'entorn, segons inter­preta la seva pròpia ètica. Álvaro i Isa­bel repe­tien les mol­tes con­ver­ses que hem sen­tit reproduïdes en el judici dels ves­tits, el millor exem­ple de tot el mal fer de deter­mi­nada política.

Entre entre­pans de mor­ta­del·la i llau­nes de cola, nou ciu­ta­dans han cre­gut que no tenen prou raons per decla­rar Camps i Costa cul­pa­bles d'ús inde­gut dels seus càrrecs, quan a les ore­lles els rebo­ta­ven un munt d'afir­ma­ci­ons reco­lli­des en escol­tes telefòniques. Segu­ra­ment mai no sabrem l'abast del debat fet a porta tan­cada ni la càrrega ideològica que pla­nava sobre la taula de dis­puta. Després, el “no cul­pa­ble” i la qua­dra­tura del cer­cle. Creure en els tri­bu­nals popu­lars és un exer­cici que exi­geix una gran dosi de fe. La gent sen­zi­lla del car­rer, la for­nera que em ven la barra de quart o el quios­quer que em sub­mi­nis­tra el diari, no entén res del que passa, quan han sen­tit con­ver­ses incul­patòries i han vist la cor­rupció en les cares d'alguns impu­tats. En el des­con­cert, no és gens estrany que es pensi que la justícia és injusta. Tot, un descrèdit a la política i una des­con­fiança abso­luta en les ins­ti­tu­ci­ons.

Fran­cisco Camps i Ricardo Costa cele­brant la victòria per cinc a qua­tre són l'exem­ple que ens estem pas­sant vint pobles, en una soci­e­tat que accepta la cor­rupció com a forma de con­vivència. El ber­lus­co­nisme no és una for­mu­lació estric­ta­ment ita­li­ana, ja que té vari­a­des expres­si­ons aquí i allà. El popu­lisme gau­deix de llargs ten­ta­cles i, pot­ser, fins els que han valo­rat les misèries de Camps, demà tor­na­ran a votar-lo si es pre­senta en unes llis­tes elec­to­rals. En les entra­nyes del poder tot s'hi val i la cosa pública viu, en alguns casos, del tràfic d'influències. El circ tri­omfa, encara que es passi vint pobles.