Pirates moderns

No he bai­xat mai il·legal­ment res d'inter­net que esti­gui pro­te­git per drets d'autor. No negaré pas que algun col·lega m'ha fet algun cop a mans en un lla­pis de memòria capítols d'aquesta o aque­lla altra sèrie, o d'alguna pel·lícula que em va pas­sar de llarg quan l'exhi­bien al cinema. Descàrre­gues que en bona part encara no he vist perquè no sé d'on treu el temps la gent per mirar tants con­tin­guts audi­o­vi­su­als o, dit d'altra manera, no sé qui­nes acti­vi­tats treu la gent del seu temps per poder-se asseure tanta estona davant la tele o l'ordi­na­dor. Així, doncs, macu­lat sim­ple­ment com a recep­ta­dor de con­tin­guts, admeto que fins fa una set­mana tenia una noció força impre­cisa del que és el por­tal Megau­pload i d'altres de simi­lars (amb deno­mi­na­ci­ons tan pecu­li­ars com ara elo­so­hor­mi­guero.com, seri­esyonkis.com i seri­es­pe­pito.com), des­ti­nats a la descàrrega gratuïta de fit­xers o la con­nexió amb enllaços, la majo­ria dels quals pro­te­gits per una figura tan con­tro­ver­tida com la pro­pi­e­tat intel·lec­tual, que, curi­o­sa­ment, con­si­dera tan intel·lec­tual la fil­mo­gra­fia de Kiros­tami com les evo­lu­ci­ons de l'eina de l'actor porno Nacho Vidal. Ja està bé que tot­hom pagui, almenys un cop, un preu rao­na­ble per veure un film. És just i neces­sari que pira­tes i ban­dits cibernètics siguin cas­ti­gats. Però que consti que la indústria de l'entre­te­ni­ment que ara es queixa té bona part de la culpa d'haver-nos dut fins aquí. Perquè sense el cinema de Hollywood no ens hauríem acos­tu­mat pas a con­si­de­rar pira­tes i sal­ta­mar­ges com els simpàtics de la pel·lícula. Ahir, Dou­glas Fair­banks, Erroll Flynn, Johnny Deep. Avui, el gros Kim Dot­com.