En proves

Ma mare és una moderna. Una científica moderna que m'ha dei­xat amb la boca oberta. Ara té la genial teo­ria que, per deci­dir si una per­sona pot pas­sar a for­mar part de la pròpia tribu, de l'uni­vers petit que cascú ha dis­se­nyat amb una poètica i uns colors seus, ha de superar dues pro­ves cru­ci­als: la pri­mera, la del cotó, i la segona, la de foc. Els ho expli­caré. Segons la meva moderna mare, avui en dia és neces­sari sot­me­tre els pre­ten­dents/tes o els can­di­dats/tes dig­nes d'esta­blir-hi un vin­cle amorós a un parell d'expe­ri­ments que se non sono veri, sono ben tro­bati i que, a més, poden resul­tar prou pla­ents durant la seva exe­cució. El pri­mer exa­men, dit “de cotó”, con­sis­teix a abraçar, pre­fe­ri­ble­ment sense avi­sar, al can­di­dat en qüestió. Si en aquesta apro­xi­mació es desprèn una ener­gia (o mag­ne­tisme) a nivell esto­ma­cal, en aquell precís i breu ins­tant en què els agents (ves­tits) entren en con­tacte, és pos­si­ble que hi hagi una atracció més enllà del físic: els cos­sos som­ri­uen. L'ener­gia a què es refe­reix la meva pro­ge­ni­tora no té res a veure, com poden supo­sar, amb les abraçades mul­ti­tu­dinàries de la famosa senyora Sat-guru Mata Amri­ta­nan­da­mayi Math, més cone­guda com Amrita o Amma “mare”. Més enda­vant (tam­poc no cal que pas­sin dos lus­tres), sense cap mena de ver­go­nya i amb la segu­re­tat d'aquell que ja té mig blat al sac, convé anar per la prova “de foc”. Ara, l'interes­sat s'ha d'apro­par al can­di­dat i dir-li sense cap pudor: “Neces­sito anar al catre amb tu per saber si el que sento va de debò.” Ales­ho­res, amb la prova de foc, hom tindrà clar si aquell pre­ten­dent pot pas­sar a ocu­par el lloc d'honor o bé ha de con­ti­nuar for­mant part de la huma­ni­tat invi­si­ble. El sexe és impor­tant en una pare­lla i ha de fun­ci­o­nar bé. L'atzar és el fac­tor que regeix les muta­ci­ons! Les pro­vo­quem, aques­tes ener­gies? O nei­xen de la còpula entre un destí incon­tro­la­ble i les nos­tres ganes irre­fre­na­bles de? Sigui com sigui, un cop superats els dos con­trols, el can­di­dat ja no està “en pro­ves” i fàcil­ment se li pot dir “em pro­ves”.