SOS

Si de debò tinguéssim futur, el con­junt de la soci­e­tat cata­lana i espa­nyola hau­ria de sac­se­jar-se després de l'enèsima rei­te­ració d'aquesta vinyeta ja clàssica en què un Guàrdia Civil amenaça, deté i agre­deix una per­sona per haver-se-li adreçat en català. Tot això és el que li va pas­sar la set­mana pas­sada a l'aero­port del Prat a un jove advo­cat de Bar­ce­lona. Aquest cas pren el relleu a una infi­ni­tat d'exem­ples recents i afins: el cas que estu­diarà el Síndic de Greu­ges arran de la denúncia d'un veí d'Espo­lla, que acusa la Guàrdia Civil d'haver-lo coac­ci­o­nat per par­lar en català; el cas d'una advo­cada que ha vist com se li rebut­java un escrit con­tra l'ordre d'expulsió d'un immi­grant pel fet d'haver-lo escrit en català; el cas del Guàrdia Civil de l'aero­port de Son San Joan, de qui ja s'ha pro­vat que va agre­dir una per­sona per haver-se-li adreçat en català; el cas de la dona peru­ana que va ser denun­ci­ada en una ofi­cina de la Poli­cia Naci­o­nal per par­lar en català;  el cas del senyor Albert Cànoves, que no va ser atès a l'hos­pi­tal de Son Espa­ses perquè par­lava en català i ningú no ente­nia aquest pin­to­resc idi­oma indígena; el cas del senyor Josep Andrés Tor­res, que ha estat aco­mi­a­dat com a res­pon­sa­ble de l'ofi­cina de pro­moció lingüística de l'Ajun­ta­ment de Dénia per haver tin­gut l'atre­vi­ment d'infor­mar sobre la des­a­pa­rició de l'ús de l'idi­oma valencià en els domi­nis muni­ci­pals; la decisió dels Mos­sos d'Esqua­dra de supri­mir el català en les seves acti­vi­tats pro­fes­si­o­nals. I suma i segueix.

Joan Solà va denun­ciar que, com que la comu­ni­tat cata­la­no­par­lant no té res­sorts per fer-se visi­ble, és molt fàcil decre­tar que no exis­teix con­flicte lingüístic. I també va argu­men­tar que la defensa del català ja resulta invi­a­ble perquè no es poden afron­tar els múlti­ples impe­ra­tius que la impos­si­bi­li­ten. En un país amb futur els últims casos de repressió lingüística merei­xe­rien por­ta­des als mit­jans de comu­ni­cació, pro­nun­ci­a­ments de la soci­e­tat civil democràtica, capítols par­la­men­ta­ris, reac­ci­ons de des­mar­catge dels col·legues pro­fes­si­o­nals dels agres­sors. Però res. La des­trucció lingüística con­ti­nua aquí, ins­tal·lada amb aires de nor­ma­li­tat, crei­xent enmig de l'ombra, el silenci, la impu­ni­tat, la por i la resig­nació, sense que hi hagi cap pulmó polític i social dis­po­sat a abor­dar allò que, en tota regla, hau­ria de ser trac­tat com a xenofòbia.