Perplexitats lingüístiques

En matèria de llengua, estem tan acostumats a rebre, que quan algú ens defensa, no ens en sabem avenir. És el que ha passat fa pocs dies amb el senyor Martin Schulz, president del Parlament Europeu recentment elegit, que ha reafirmat a Catalunya Ràdio allò que ja havia recollit El Punt Avui del dia 18 de gener d'enguany: que plantejarà a la mesa de l'eurocambra l'ús de la nostra llengua. Ha repetit que el problema no és de concepte sinó més aviat de practicitat (el seu cost i la infraestructura necessàries). El senyor Schulz, durant l'entrevista, va reconèixer que tot i les opinions diferents sobre el tema que hi ha al govern europeu, si depenia d'ell, donaria un suport ple a la proposta. Moltes gràcies, però al final passarà com sempre, que l'eurocambra acabarà cedint a les pressions d'Espanya per una raó molt simple: com pot ser que es permeti a la cambra europea una determinada actitud d'uns eurodiputats quan aquesta mateixa actitud els està prohibida a les seves pròpies cambres nacionals?

Encara més, l'ús del català està permès des de fa uns quants anys en els Consells de Ministres de la Unió Europea i en el Comitè de les Regions. Això no vol dir que s'hi pugui parlar català, sinó que t'hi pots adreçar en aquesta llengua i tens el dret que t'hi contestin. En el seu moment, l'eurocambra, que ni hi entra ni en surt, va dir que d'acord, que endavant amb la introducció del català sempre que no costés ni un duro. I com que era cosa d'espanyols, que fossin els espanyols qui paguessin el cost del servei. Des del govern socialista, amb un somriure de conill, es va dir que sí. Des de llavors s'han succeït un cop i un altre els problemes: no s'aplica l'acord perquè Espanya no paga.

Aquesta actitud, l'obstrucció contínua del govern espanyol, sorprèn els diputats europeus, que d'entrada, amb la Constitució espanyola i els estatuts d'autonomia a la mà, pressuposen dels governants espanyols una actitud contrària, és a dir, positiva: s'esperen que les autoritats espanyoles lluitin per augmentar la presència del seu país a l'eurocambra, gràcies a la introducció d'elements simbòlics importants, com són ara les llengües catalana i basca. Però és al contrari. No ho entenen i, per tant, maten el tema. No volen tenir problemes amb Espanya i pensen: “Primer que els espanyols s'aclareixin, i després ja veurem.” Volta el món i torna al Born: no som més que això, un simple problema intern espanyol.