Cardin a Catalunya

Hi ha per­so­nes relle­vants en diver­sos àmbits, entre ells la moda i el dis­seny, que es tro­ben a gust a Cata­lu­nya, tot i no venir de turis­tes ni ser nas­cuts ni viure sem­pre aquí. És el cas de Pierre Car­din, modista francès nas­cut prop de Venècia, home jovial, ele­gant, edu­cat, capaç d'ima­gi­nar i lide­rar encara ini­ci­a­ti­ves quan és a punt de com­plir 90 anys. És un mite de la vida social del segle XX.

Visqué tem­po­ra­des a Bar­ce­lona, en una casa que havia com­prat a tocar pas­seig de Gràcia. Ara torna ben sovint a la capi­tal cata­lana. Ho ha fet les dar­re­res set­ma­nes per par­ti­ci­par en la tro­bada de moda 080 en el Saló del Tinell. Alguns amics seus cata­lans, el pro­duc­tor de cinema Paco Poch, pro­fes­sor a la Uni­ver­si­tat Pom­peu Fabra, i la seva ger­mana Maria, també pro­fes­sora, ens con­vi­da­ren a dinar amb ell.

A taula parlàrem del talent i la tena­ci­tat de Car­din, i dels seus vin­cles cata­lans. Hi ha una fac­to­ria a Gra­no­llers, del grup Coty, que pro­du­eix i embo­te­lla fragàncies que ell per­so­na­litza i comer­ci­a­litza amb el seu segell d'intel·ligent dis­tinció cos­mo­po­lita. La França cul­tu­ral, en un sen­tit ampli del terme, que inclou moda i dis­seny, ha estat sem­pre un refe­rent a Cata­lu­nya. Ho recordàrem a la sobre­taula amb Yan­nick Ras­couët, el nou direc­tor de l'Ins­ti­tut Français a Bar­ce­lona. Ras­couët, com Car­din, és cons­ci­ent d'aques­tes afi­ni­tats entre Cata­lu­nya i França que foren pro­vi­den­ci­als quan més ens opri­mia el fran­quisme. A l'Ins­ti­tut Francès bar­ce­loní es covà en part l'obra cab­dal de Pierre Vilar Cata­lu­nya dins l'Espa­nya moderna. També hi ger­minà La Medi­ter­ranée cata­lane del geògraf Pierre Def­fon­tai­nes, el direc­tor que aixo­plugà allí el Cer­cle Manuel de Falla, aplec de joves com­po­si­tors i musicòlegs inqui­ets que s'obrien camí entre les boi­res de la post­guerra.

Lluny de recloure's en les ruti­nes cul­tu­rals i mun­da­nes d'un París que encara pesa en l'ima­gi­nari intel·lec­tual, Pierre Car­din opta per fer palès l'afecte d'un amic i veí nos­tre que apre­cia fins i tot les mani­fes­ta­ci­ons més modes­tes de la cata­la­ni­tat, com el pa amb tomàquet i per­nil, i vi del Penedès.