Més Tàpies

La mort d'Antoni Tàpies hau­ria d'obrir una nova etapa en la manera que tenim els cata­lans d'enten­dre el nos­tre d'art. En aquest sen­tit som mono­teis­tes. Sen­tim goig de tenir un gran artista. I vene­rant-ne un de sol ja ens sen­tim gra­ti­fi­cats. Aquest cofo­isme no té gaire sen­tit, de grans artis­tes en tenim més. Pot­ser no tants d'inter­na­ci­o­nals, però sí de bons. I de molt bons. Si la pro­jecció exte­rior cor­ro­bora la qua­li­tat d'un cre­a­dor, ens toca ara crear les con­di­ci­ons per visu­a­lit­zar el nos­tre art actual a fora. Fer-ho és feina dels matei­xos artis­tes, de les ins­ti­tu­ci­ons, del sec­tor i de la ciu­ta­da­nia. No ens hem de con­for­mar que a dalt de la piràmide hi hagi un Plensa o un Bar­celó i obli­dar-nos de tota la resta. Mor l'artista, vis­quin els artis­tes!