Xoc de trens

Al men­ja­dor de la nos­tra infan­tesa, el tren era una joguina inde­for­ma­ble. Fins i tot després del des­car­ri­la­ment més acar­nis­sat, els vagons tor­na­ven a la caixa de cartró intac­tes. Fins a la pro­pera aven­tura, fins al penúltim xoc. Qui sap si influ­en­ci­ats per aques­tes experiències fer­roviàries en mini­a­tura, vam créixer con­vençuts que es trac­tava d'un mitjà de trans­port de modèlica segu­re­tat. Pot­ser arri­ba­ves tard, però arri­ba­ves. Els rei­te­rats acci­dents al ser­vei de Roda­lies, però, no són cap joc: tres acci­dents en tres set­ma­nes, dese­nes de ferits, imat­ges de fer­ra­lla recar­go­lada al cap­da­munt d'una estació. Per això els usu­a­ris del tren hem obert els ulls. Aque­lles fres­ses estra­nyes durant els tra­jec­tes, aque­lla tre­mo­lor sob­tada, aque­lla sen­sació que a vega­des anem massa de pressa... pot­ser no són només sen­sa­ci­ons. Però no cal per­dre la fe, algun dia serem un país en comp­tes de ser un men­ja­dor on els grans ens dei­xen jugar sense que moles­tem gaire. Con­fiem, doncs, en el tren. Per alguna cosa la for­ti­tud de les loco­mo­to­res ha ser­vit per ins­pi­rar una expressió metafòrica que tots conei­xem: xoc de trens. Costa ima­gi­nar una col·lisió més sonada. Demà, la nova minis­tra de Foment, Ana Pas­tor, serà a Bar­ce­lona per trac­tar amb repre­sen­tants de la Gene­ra­li­tat el traspàs de la gestió de vagons i loco­mo­to­res, i tot fa pen­sar que es pro­duirà un d'aquests metafòrics xocs. Tran­quils, no cal patir: de por­tes enfora, tot seran bones parau­les, les gus­pi­res i les xer­ri­ca­des que­da­ran de por­tes endins, i el més pro­ba­ble és que, tot i les reu­ni­ons i les nego­ci­a­ci­ons, els dis­cur­sos solem­nes i les pro­me­ses bui­des, a Cata­lu­nya les infra­es­truc­tu­res fer­roviàries, la pun­tu­a­li­tat i la segu­re­tat con­ti­nu­a­ran essent de joguina. Fins a la pro­pera aven­tura, fins al pro­per minis­tre.