Miracles SA

Els temps de crisi, com tot­hom sap i qui no ho sàpiga que comenci a espa­vi­lar-se, són uns moments en què les per­so­nes demos­trem fins allà on pot arri­bar el nos­tre enginy i la nos­tra capa­ci­tat de superació. Ja comença a fer massa que les vaques són fla­ques i mal­dem per tor­nar-les a engrei­xar com sigui perquè si no s'engrei­xen, moren, i són la base de la nos­tra ali­men­tació. Si repas­sem la història de l'empre­ne­do­ria mun­dial tro­ba­rem que els invents més impac­tants i els nego­cis de més pros­pe­ri­tat (sovint basats en els fruits d'aque­lla inven­tiva) sor­gei­xen quan fa més fred, quan el món va més de capa cai­guda, quan les pas­sem més magres. També són els moments dels fra­cas­sos més abso­luts i de les ini­ci­a­ti­ves cai­gu­des estre­pi­to­sa­ment en la misèria. Tot­hom es llança a la pis­cina, i en algu­nes pis­ci­nes hi ha aigua i en d'altres, no.

Ara no posaré exem­ples pretèrits de grans moments de la història empre­sa­rial en temps de crisi perquè si ho fes em men­ja­ria bona part d'aquest arti­cle i neces­sito apro­xi­ma­da­ment tot l'espai que hi ha d'aquí al punt i final per posar-vos un exem­ple actual que vaig veure casu­al­ment l'altre dia quan bai­xava per un car­rer de l'Eixam­ple de la ciu­tat de Bar­ce­lona.

A l'entrada d'un por­tal lle­geixo un rètol que indica el nom d'una empresa i, a sota, «san­tería mila­grosa, dis­tri­bui­dor ofi­cial».

No diré pas el nom de l'empresa perquè ja veig a venir que em serà impos­si­ble redac­tar un text prou res­pectuós i no vol­dria pas que, ofe­sos, encara m'aca­bes­sin fent vudú, una de les opci­ons del seu catàleg d'ofer­tes. El cas és que gràcies a aquest car­te­llet em con­necto al Goo­gle i ja se sap que al Goo­gle una cosa porta a l'altra i acabo entrant a la plana web de l'empresa en qüestió. Són espe­ci­a­lis­tes en ciris, olis i colònies esotèriques. Caram. Tafa­nejo una mica i topo amb el per­fum Embrujo de amor, des­ti­nat a pes­car xicota o xicot. També hi ha una col·lecció cirial des­ti­nada a tren­car encan­te­ris, resol­dre sepa­ra­ci­ons («pro­ducte ritu­a­lit­zat segons l'antiga tra­dició de Veneçuela», s'espe­ci­fica a l'eti­queta), i fins i tot un ciri estil pas­qual amb la funció d'ator­gar «sort ràpida», això sí, sense espe­ci­fi­cat si sort ràpida és tenir sort durant poca estona o que arribi aviat. Un altre model, i aquí m'aturo, està espe­ci­al­ment dis­se­nyat per bus­car feina. Si ho voleu pro­var començareu per­dent-hi 12,95 euros, que és el que val la can­dela talla XXXL que es veu al catàleg digi­tal.

Podria seguir amb els olis des­ti­nats a fun­ci­ons simi­lars («Aceite dinero rápido, uso metafísico y espi­ri­tual», per posar només un exem­ple), o el decàleg per fer ritu­als de tot tipus i la lec­tura del tarot, però ho dei­xaré aquí perquè ja es pot veure que no es tracta pas d'una empresa de noves tec­no­lo­gies tot i que al pas que anem no tinc pas la cer­tesa que no acabi sent un mer­cat emer­gent. De fet, la cosa tam­poc no està pas tan lluny del clàssic «posar un ciri a Santa Rita», patrona dels impos­si­bles, que es va con­ver­tint en l'única pos­si­bi­li­tat de resol­dre els pro­ble­mes econòmics i naci­o­nals. Perquè men­tre ho vul­guem resol­dre sense sor­tir d'Espa­nya, no hi ha més cera per cre­mar.