Euskara

Els de sempre –quins, si no?– s'esquincen els vestits i s'estiren els cabells perquè el govern basc dedica “grans esforços” a difondre l'euskara, és a dir, la llengua pròpia del seu territori, entre la població.

Aquests són els mateixos que denuncien i protesten cada cop que el govern de Catalunya fa alguna acció en defensa de la llengua pròpia del nostre país, que és el català.

A tot l'argumentari que utilitzaven fa uns anys –és a dir, que obligar una persona a aprendre una llengua diferent de la seva és un atemptat contra els drets humans– ara hi han afegit el de la crisi. Troben immoral que en un moment de retallada de serveis i de salaris es dediquin diners públics a protegir una llengua que, més a Euskadi que a Catalunya, corre el perill de desaparèixer. En canvi, no els escandalitza que es dediquin quantitats d'escàndol a protegir un bé cultural superior com és la primera festa bàrbara espanyola, la dels toros.

Ni tampoc troben malament tots els esforços que es fan per difondre la llengua espanyola al món. Però, vejam: si és tan forta i té tants milions i milions de parlants, per què cal abocar-hi tants diners?

És clar que, ben mirat, en aquest punt els he de donar la raó. Perquè si el domini de l'espanyol en general entre la població espanyola és com el que sentim en alguns programes de televisió, ja cal dedicar-hi milions d'euros, ja.

És el que he escrit altres vegades: els defensors de l'espanyol, que es preocupin més de l'espanyol que es parla a Espanya i menys del que es parla a Catalunya. Segur que els aniria millor.