Reforma sindical

Ahir els car­rers de les prin­ci­pals ciu­tats del país van ser un clam con­tra la reforma labo­ral. Una reforma que, segons diuen els sin­di­cats, només ser­veix per abai­xar sous i indem­nit­za­ci­ons, i que no crearà ocu­pació, ni reac­ti­varà l'eco­no­mia. Les mobi­lit­za­ci­ons van ser prou impor­tants perquè el govern esta­tal en pren­gui nota. Si Rajoy con­ti­nua fent l'orni, es pre­veu una esca­lada de mobi­lit­za­ci­ons i con­flic­tes que poc aju­da­ran l'actual situ­ació d'ines­ta­bi­li­tat. Mal­grat tot els sin­di­cats, si volen ser escol­tats, també han de revi­sar el seu model i els ciu­ta­dans s'han de cons­ci­en­ciar que res els vindrà donat, si no es mullen. És pre­o­cu­pant el baixíssim índex d'afi­li­ació sin­di­cal del país. Si la majo­ria de tre­ba­lla­dors avui esti­gues­sin sin­di­cats, el govern esta­tal no s'hau­ria atre­vit a tirar enda­vant aquesta reforma labo­ral. Una altra dada, ahir al car­rer hi fal­ta­ven joves, vaig veure com es mani­fes­ta­ven els pares llui­tant pels drets dels fills.