Relleus europeus

Fer la crònica de la política inter­na­ci­o­nal fent ser­vir el temps con­di­ci­o­nal com­porta el risc d'equi­vo­car-se de mig a mig, però avui caldrà emprar el con­di­ci­o­nal per afir­mar que la política euro­pea pot trans­for­mar-se si es veri­fi­quen els relleus al poder dels països que repre­sen­ten el direc­tori con­ti­nen­tal, França i Ale­ma­nya. El 22 d'abril es cele­bren les elec­ci­ons pre­si­den­ci­als fran­ce­ses, i les elec­ci­ons legis­la­ti­ves ale­ma­nyes seran l'any que ve, el 2013.

A França aug­men­ten les espe­cu­la­ci­ons sobre un pos­si­ble relleu del pre­si­dent Sarkozy pel seu rival soci­a­lista François Hollande, i a Ale­ma­nya hi ha veus que pro­nos­ti­quen un “canvi de truita” amb la subs­ti­tució de la can­ce­llera Angela Merkel per un rival polític que encara no té un nom cone­gut, però que repre­sen­ta­ria el par­tit soci­al­demòcrata en soli­tari o en coa­lició amb els verds. Aquests esce­na­ris no són inver­sem­blants, i si es veri­fi­quen, l'enti­tat que ano­me­nem Merkozy des­a­pa­rei­xerà del mapa. ¿Quins efec­tes tin­drien els relleus en plena crisi econòmica, a la qual el direc­tori fran­co­a­le­many ha jugat un paper pro­ta­go­nista? La res­posta mos­trarà quina és la importància de les per­so­na­li­tats con­cre­tes en el lide­ratge de les naci­ons i les uni­ons supra­na­ci­o­nals, com ara la Unió Euro­pea.

La lògica indica que un canvi de noms a la pre­sidència fran­cesa i a la can­ce­lle­ria ale­ma­nya no hau­ria d'alte­rar l'hege­mo­nia euro­pea. Els pos­si­bles suc­ces­sors de Merkel i Sarkozy hau­rien de fer front a la mateixa crisi que ells, i tot indica que ho farien amb les matei­xes eines de rigi­desa i dis­ci­plina pres­su­postària. La situ­ació euro­pea no dóna per a gaire més, i per bé que assis­tiríem a algun canvi d'estil i a alguna vari­ació de mati­sos en el dis­curs ideològic, els relleus al direc­tori euro­peu no pas­sa­rien de ser un canvi de noms i de cares.