Masculins i femenins alhora

Sabíeu que el color pot ser femení? Jo ho vaig des­co­brir fa pocs dies lle­gint un text de Car­les Sol­de­vila que deia “el canapè fol­rat de vellut, sense pèl, d'una color pan­sida". Vaig cer­car-ho i vaig tro­bar que color forma part d'un grup de subs­tan­tius abs­trac­tes aca­bats amb -or que adme­ten els dos gèneres, el mas­culí i femení, tot i que el femení s'usa més aviat en la llen­gua literària i cor­res­pon a la forma que s'uti­lit­zava en català antic. D'aquest grup també en for­ma­rien part amor, rumor, sabor, temor i dolor, entre altres. Ara bé, aquesta sèrie de subs­tan­tius no es poden con­fon­dre amb alguns noms que aca­ben també en -or i que només són feme­nins, com ara olor, calor, esplen­dor, res­plen­dor, suor i ver­dor, tots ells mas­cu­lins en cas­tellà.

Hi ha alguns altres noms que accep­ten tant la forma feme­nina com la mas­cu­lina i que tenen el mateix sig­ni­fi­cat, com són avi­ram, ves­sant –excepte quan és el pen­dent d'una mun­ta­nya, que només és mas­culí– crisma, mar, ren­ta­plats, ser­pent –serp però és femení–i art, que gene­ral­ment s'usa mas­culí quan és sin­gu­lar i femení en plu­ral (“és un art figu­ra­tiu” i “es dedica a les arts gràfiques”). Per tant, podem dir que se'ns ha espat­llat el ren­ta­plats o la ren­ta­plats i que entre­mig d'Europa i Àsia hi ha el mar Caspi o la mar Càspia.

Final­ment tro­bem també diferències dia­lec­tals. És el cas del fel i el fred, que ens alguns par­lants són la fel i la fred.