La Tortosa que no s'ensenya

Durant els dar­rers tres anys, l'Ajun­ta­ment de Tor­tosa ha tapiat 211 cases, majo­ritària­ment als bar­ris de Santa Clara, Gar­ro­fer i cos­tes del cas­tell. Es tracta d'habi­tat­ges aban­do­nats, en pre­cari estat de con­ser­vació, els pro­pi­e­ta­ris dels quals són des­co­ne­guts, il·loca­lit­za­bles o per­ta­nyen a bancs i cai­xes com a con­seqüència de l'exe­cució de les hipo­te­ques suïcides que s'ator­ga­ven sense les garan­ties ade­qua­des. Fa qua­ranta anys hi vivia gent tre­ba­lla­dora de la ciu­tat, les cases tenien ori­gen fami­liar, havien aco­llit els iaios i els pares; els veïns es conei­xien i, mal­grat les man­can­ces i les inco­mo­di­tats, hi havia vida comu­nitària i fins i tot fes­tes de car­rer. Després, durant els anys del crei­xe­ment, s'urba­nit­za­ren bar­ris sen­cers, aug­mentà el poder adqui­si­tiu, els bancs ofe­ri­ren diners i la gent, espe­ci­al­ment els nous matri­mo­nis, es van anar ins­tal·lant al pla, en cases amb ascen­sor, apar­ca­ment i, de vega­des, pis­ci­nes comu­nitàries. A mesura que això succeïa i els vells es morien, les cases anti­gues que­da­ven des­ha­bi­ta­des i aban­do­na­des. Durant els anys vui­tanta, molts de pro­pi­e­ta­ris, per no haver de pagar impos­tos, les lliu­ra­ven a l'Ajun­ta­ment, que sovint les ender­ro­cava, tot espon­jant el barri amb peti­tes zones lliu­res. Fins que van arri­bar els immi­grants i els que encara con­ser­va­ven la pro­pi­e­tat començaren a ven­dre a preus impen­sa­bles amb diners obtin­guts pels préstecs sobre­va­lo­rats. Després, els nous pro­pi­e­ta­ris les aban­do­na­ven i des­a­pa­rei­xien del món civi­lit­zat, en alguns casos fent un negoci rodó a base d'aga­far el préstec pagant la part de la com­pra, dei­xant la pro­pi­e­tat per al banc pres­ta­tari i empor­tant-se la resta dels diners qui sap on. Per evi­tar l'ocu­pació il·legal l'Ajun­ta­ment optà per tapiar-les

Men­tres­tant, la crisi ha fet que Tor­tosa sigui la ciu­tat cata­lana on, en pro­porció als habi­tants, hi hagi mes habi­tat­ges aca­bats i buits. Alguns van arri­bar a ser ocu­pats i han estat desa­llot­jats en exe­cu­tar impa­ga­ments de la hipo­teca; d'altres ni tan sols han arri­bat a ser venuts i res­ten en poder de les immo­biliàries, que, per altra banda, han dei­xat atu­rats pro­jec­tes sin­gu­lars que volien ende­gar per per­pe­tuar la imatge del “mai n'hi ha prou”. El pas­sat cap de set­mana, l'enti­tat de crèdit més impor­tant de la zona va fer una mena de fireta, anun­ci­ada a bas­ta­ment als mit­jans, per treure's de sobre dues dot­ze­nes d'habi­tat­ges a preus de saldo. Són les rebai­xes de fi de tem­po­rada. Tot ple­gat, una visió trista per a una ciu­tat que no acon­se­gueix atu­rar la seva decadència.