Els escriptors

En pocs dies, Paul Aus­ter i Lobo Antu­nes han vin­gut a Bar­ce­lona. Aus­ter ha dit que no era un home gens interes­sant, s'ha des­mar­cat dels polítics, però s'ha afa­nyat a acla­rir que ente­nia el movi­ment dels indig­nats. Res que no hagués pogut dir qual­se­vol de nosal­tres encara que fos també par­lant d'algú tan poc interes­sant com qual­se­vol de nosal­tres.

Lobo Antu­nes ha dit que no lle­gia mai el que escri­via, cosa que, ben pen­sat, no el dife­ren­cia gaire de la majo­ria de la gent que lle­geix. Va venir a Bar­ce­lona a par­lar de l'hones­te­dat amb Juan Marsé perquè havia accep­tat par­ti­ci­par en un cicle de debats orga­nit­zat pel Cen­tre de Cul­tura Con­tem­porània. No hi vaig anar, però, si he de fer cas d'alguns dels comen­ta­ris del Face­book, no es pot pas dir que el debat agradés gaire. Què deu pas­sar?

Si gent com Paul Aus­ter, Lobo Antu­nes o fins i tot Juan Marsé accep­ten fer aquesta mena d'actes per com­plaure els edi­tors, per gua­nyar una quan­ti­tat extra o per pro­moure encara una mica més els seus lli­bres, qui­nes pos­si­bi­li­tats tenen de ser escol­tats o tin­guts en compte molts dels escrip­tors que tot just comen­cen o que ja estan con­tents si publi­quen? De debò algú pensa que Paul Aus­ter, Lobo Antu­nes o Juan Marsé té alguna cosa interes­sant a afe­gir que no pugui dir en una entre­vista o que no pugui escriure en un lli­bre o en un arti­cle?

Recordo les últi­mes pre­sen­ta­ci­ons a la premsa dels últims lli­bres de Quim Monzó. No par­lava de lite­ra­tura, sinó del mal català que par­lem i dels pocs anys que que­den a la nos­tra llen­gua. Paro­di­ant un dels seus per­so­nat­ges, va acce­dir a dei­xar-se foto­gra­fiar dis­fres­sat de dona. A les bibli­o­te­ques, a les lli­bre­ries i a molts dels cen­tres d'ense­nya­ment la lite­ra­tura són encara els lli­bres, però tant als mit­jans de comu­ni­cació com al dia a dia és també o sobre­tot un circ. Pen­sin, si no, de què he par­lat en una columna on m'hau­ria agra­dat par­lar de lli­bres.