Mentider compulsiu

A Mentider compulsiu, l'histriònic Jim Carrey –ja em perdonaran, però cadascú té els seus referents i la meva és una generació audiovisual– fa el paper d'un advocat sense escrúpols que menteix per sistema, fins que el seu fill demana pel seu aniversari que el pare estigui tot un dia sense dir mentides. Que malament que ho passaria Zapatero si aquest desig li concedissin a algun polític català i es fes realitat! Des d'aquell històric «donaré suport a l'Estatut que aprovi el Parlament de Catalunya», la llista d'incompliments és reiterada. Evidentment l'Estatut que han aprovat les Corts espanyoles i que reesmenarà –ja ho veuran– el Constitucional té poc a veure amb les legítimes aspiracions del Parlament català després que li hagin passat el ribot, l'hagin llimat i li hagin arrencat la meitat de les pàgines que disgustaven Madrid. Zapatero ha promès un munt de vegades que l'acord del finançament ja estava fet, tantes com el conseller Castells o el president Montilla l'han hagut de desmentir. Ara el president espanyol sembla haver posat una data límit, vist com s'ha vist que els catalans tenen un punt d'estoics i no pensen aixecar-se de la taula negociadora. Arribarà la data i veurem si el govern espanyol compleix la seva amenaça i ens engega a pastar fang, ja que nosaltres no hem tingut el valor fins ara de plantar-lo, que és el que hauríem d'haver fet des del primer moment, perquè ja es veia que tot plegat era una enganyifa. Ara, Zapatero torna a Catalunya prometent de nou que rebrem «per sobre de la mitjana» i el que ens temem és que rebrem una patacada superior a la que qualsevol altre pugui rebre. Ah, i també afirma que hi haurà un nou model aeroportuari descentralitzat. Des de Madrid matisen que aquest nou disseny en la gestió de l'aeroport del Prat vol dir que el govern de la Generalitat hi tindrà alguna participació, cosa ben diferent del que en el seu moment va exigir la Generalitat, quan deia que volia la majoria en un ens consorciat perquè les decisions es prenguessin des de Catalunya. Volem un pastís i ens donen un caramel, a veure si quedem tips i callem d'una vegada. Zapatero i el seu govern se'ns rifen, i ho fan perquè tenen la seguretat que no passarà res. Montilla no sortirà al balcó del Palau de la Generalitat i proclamarà la República Catalana, ni ERC trencarà el govern per forçar eleccions anticipades, ni la societat catalana muntarà en còlera i es manifestarà davant la delegació del govern. Zapatero sap que els catalans estem fastiguejats i farts, i aquest cansament li juga a favor.