Mentider compulsiu

A Men­ti­der com­pul­siu, l'his­triònic Jim Car­rey –ja em per­do­na­ran, però cadascú té els seus refe­rents i la meva és una gene­ració audi­o­vi­sual– fa el paper d'un advo­cat sense escrúpols que men­teix per sis­tema, fins que el seu fill demana pel seu ani­ver­sari que el pare esti­gui tot un dia sense dir men­ti­des. Que mala­ment que ho pas­sa­ria Zapa­tero si aquest desig li con­ce­dis­sin a algun polític català i es fes rea­li­tat! Des d'aquell històric «donaré suport a l'Esta­tut que aprovi el Par­la­ment de Cata­lu­nya», la llista d'incom­pli­ments és rei­te­rada. Evi­dent­ment l'Esta­tut que han apro­vat les Corts espa­nyo­les i que rees­me­narà –ja ho veu­ran– el Cons­ti­tu­ci­o­nal té poc a veure amb les legítimes aspi­ra­ci­ons del Par­la­ment català després que li hagin pas­sat el ribot, l'hagin lli­mat i li hagin arren­cat la mei­tat de les pàgines que dis­gus­ta­ven Madrid. Zapa­tero ha promès un munt de vega­des que l'acord del finançament ja estava fet, tan­tes com el con­se­ller Cas­tells o el pre­si­dent Mon­ti­lla l'han hagut de des­men­tir. Ara el pre­si­dent espa­nyol sem­bla haver posat una data límit, vist com s'ha vist que els cata­lans tenen un punt d'estoics i no pen­sen aixe­car-se de la taula nego­ci­a­dora. Arri­barà la data i veu­rem si el govern espa­nyol com­pleix la seva amenaça i ens engega a pas­tar fang, ja que nosal­tres no hem tin­gut el valor fins ara de plan­tar-lo, que és el que hauríem d'haver fet des del pri­mer moment, perquè ja es veia que tot ple­gat era una enga­nyifa. Ara, Zapa­tero torna a Cata­lu­nya pro­me­tent de nou que rebrem «per sobre de la mit­jana» i el que ens temem és que rebrem una pata­cada supe­rior a la que qual­se­vol altre pugui rebre. Ah, i també afirma que hi haurà un nou model aero­por­tu­ari des­cen­tra­lit­zat. Des de Madrid mati­sen que aquest nou dis­seny en la gestió de l'aero­port del Prat vol dir que el govern de la Gene­ra­li­tat hi tindrà alguna par­ti­ci­pació, cosa ben dife­rent del que en el seu moment va exi­gir la Gene­ra­li­tat, quan deia que volia la majo­ria en un ens con­sor­ciat perquè les deci­si­ons es pren­gues­sin des de Cata­lu­nya. Volem un pastís i ens donen un cara­mel, a veure si que­dem tips i callem d'una vegada. Zapa­tero i el seu govern se'ns rifen, i ho fan perquè tenen la segu­re­tat que no pas­sarà res. Mon­ti­lla no sor­tirà al balcó del Palau de la Gene­ra­li­tat i pro­cla­marà la República Cata­lana, ni ERC tren­carà el govern per forçar elec­ci­ons anti­ci­pa­des, ni la soci­e­tat cata­lana mun­tarà en còlera i es mani­fes­tarà davant la dele­gació del govern. Zapa­tero sap que els cata­lans estem fas­ti­gue­jats i farts, i aquest can­sa­ment li juga a favor.