Canvis importants

Comen­ta­ris a tort i dret. Què ha pas­sat? Nom­bro­sos lec­tors d'El Punt Avui me n'han anat par­lant des del moment que la notícia va sor­tir al car­rer. Per a la gent de Girona, puc dir que no hi ha hagut sor­presa. Joa­quim Vidal és prou cone­gut com per no dub­tar ni un moment del futur ideològic del diari. Els prin­ci­pis bàsics que s'han man­tin­gut des del pri­mer dia con­ti­nu­a­ran vigents. Una altra cosa serà el futur econòmic, perquè, pel que dedu­eixo, ningú no sap ben bé cap on ani­ran les coses en aquest món dels mit­jans de comu­ni­cació. Sem­bla clar que el digi­tal jugarà un paper impor­tantíssim. El que ja ningú no és capaç de dir és fins on. S'avança a un ritme tan acce­le­rat que allò que fa vint anys sem­blava ciència ficció ara ja està superat. Quan vam començar El Punt Diari, fa 33 anys, estàvem segurs que el paper era indes­truc­ti­ble, vull dir l'edició en paper, perquè el paper de diari en si mateix és el més efímer que hi ha en aquest món.

Els que hem estat d'una manera més o menys directa en El Punt des del pri­mer dia podem dir que hem vis­cut cinc eta­pes ben defi­ni­des. La pri­mera va ser com una uto­pia: ens vam llançar a fer un diari pràcti­ca­ment sense diners, era un moment polític únic, tot era il·lusió. Puc dir que gràcies a aquells ini­cis he fet en un diari una mica de tot: bus­car publi­ci­tat, anar a cobrar als quios­cos i les lli­bre­ries, fer de rela­ci­ons públi­ques... Però allò no anava enlloc. Per sort, –segona etapa– un empre­sari gironí, Joan Bosch, va deci­dir aga­far l'empresa pel seu compte i durant anys i panys la va anar con­so­li­dant, amb rota­tiva pròpia i una nova seu, la Fari­nera, un edi­fici moder­nista emblemàtic. La ter­cera etapa va ser la com­pra de l'Avui, un pas dur, ja que el diari que era a la venda no estava pas en un bon moment. La crisi econòmica va envair tota la soci­e­tat, però el món de la comu­ni­cació ho va pas­sar segu­ra­ment més mala­ment. La publi­ci­tat ha bai­xat fins a límits impre­vi­si­bles i això fa massa temps que dura. Només es va veure una solució per con­ti­nuar: unir els dos dia­ris en un de sol i renun­ciar, amb molta pena, a les edi­ci­ons d'El Punt. Aquesta seria la quanta etapa. I ara estem, perquè encara no hi ha hagut les reu­ni­ons dels con­sells d'admi­nis­tració, en una etapa d'interi­ni­tat, que espe­rem que es con­so­lidi i que serà la cin­quena.

Com a defen­sor del lec­tor i per donar alguna res­posta als nos­tres lec­tors, he par­lat amb els res­pon­sa­bles, a qui he vist una bona pre­dis­po­sició i unes ganes sin­ce­res d'anar enda­vant. El que veig clar és que els prin­ci­pis bàsics del diari es man­tin­dran intac­tes. De fet, m'han insi­nuat, no calia ni que els ho pre­guntés, i tenen tota la raó. Fa molts i molts anys que conec Joa­quim Vidal. I puc dir que la meva relació amb ell pràcti­ca­ment sem­pre ha estat rela­ci­o­nada en el món de la comu­ni­cació. Quan era alcalde de Sant Gre­gori va posar en marxa la revista 7 en 1 –set pobles i un sol muni­cipi– en què he tre­ba­llat des dels pri­mers números fins avui. Vaig fer d'ama­nu­ense en un lli­bre que es titu­lava Refle­xi­ons d'un alcalde, en què l'alcalde Vidal repas­sava els pro­ble­mes quo­ti­di­ans que ha d'afron­tar un alcalde poble. En Quim, com el conei­xen els amics, sem­pre ha estat pre­o­cu­pat pel món de la cul­tura cata­lana, era íntim amic del poeta Miquel Martí i Pol i és el pro­mo­tor de la Fun­dació Valvi que porta el nom del poeta de Roda de Ter.

Curi­o­sa­ment, els giro­nins amb els que he par­lat i que conei­xen Joa­quim Vidal, que són molts, moltíssims, m'han mani­fes­tat la seva satis­facció per la com­pra del diari. Amb tot, hem de dir que Joa­quim Vidal serà el pro­pi­e­tari d'una gran part de les acci­ons, però som molts giro­nins que hem apor­tat una con­tri­bució petita, però il·lusi­o­nada, perquè el diari anés enda­vant.

En les pro­pe­res set­ma­nes, s'ani­ran conei­xent noves notícies sobre el fun­ci­o­na­ment del diari en la nova etapa. El que és clar és que con­ti­nuarà fun­ci­o­nant el con­sell edi­to­rial, que ve a ser la veu dels lec­tors, i també aquests podran con­ti­nua acu­dint al defen­sor del lec­tor quan alguna cosa no els agradi o els sem­bli que ens hem equi­vo­cat.

Acabo amb dues peti­ci­ons, escri­viu al defen­sor, ens interessa la vos­tra opinió per millo­rar el diari. I com­preu i reco­ma­neu el diari. Lamen­ta­ble­ment, amb la crisi s'han hagut de reduir des­pe­ses i els dia­ris, tots, n'han pagat les con­seqüències. Demano un esforç econòmic per man­te­nir el nos­tre diari català. El Punt Avui sem­pre serà un orgull per als Països Cata­lans.