Ocurrències

Els que tin­guin més bona memòria pot­ser recor­da­ran que ja fa quinze dies hi va haver elec­ci­ons al Par­la­ment Euro­peu. Si encara se'n recor­da­ven, dis­cul­pin que els en torni a par­lar. Si ja no hi pen­sa­ven, per­do­nin per desen­ter­rar un record que ja tenien obli­dat. Segu­ra­ment no en par­la­ria si no fos per l'anunci que el PSC va publi­car aquesta set­mana pas­sada en alguns mit­jans. Si ja el van veure, ho sento. Si no, també. L'anunci pre­ci­sa­ment va d'això, de dir gràcies i/o perdó. Resu­mi­da­ment, diu així: «Si vas anar a votar, volem donar-te les gràcies. Perquè vas exer­cir el teu dret de ciu­ta­da­nia, votant al PSC, d'altres opci­ons o en blanc. (...) Si no vas anar a votar, volem dema­nar-te perdó. Perquè no vam acon­se­guir moti­var-te... (...) Per això ens com­pro­me­tem a seguit tre­ba­llant de valent. I ho farem de l'única manera que sabem: amb fets, defen­sant un pro­jecte digne de la teva con­fiança.» Resu­mi­da­ment, no tenen ver­go­nya. Ja ho sabíem per la cam­pa­nya que van fer, i a pesar dels resul­tats del PSOE, es con­firma amb aquest text poca­ver­go­nya. Votes­sin o no votes­sin el dia 7, queda clar que els cata­lans són més euro­peis­tes que els par­tits que es pre­sen­ta­ven. Sobre­tot els més grans, a qui ja els va bé l'abs­tenció. Com més n'hi hagi, menys dis­persió d'escons cap als mino­ri­ta­ris. No hi ha més rea­li­tat que aquesta. A pesar d'això, els par­tits soci­a­lis­tes euro­peus man­te­nen els ulls tan­cats. El pro­jecte del PSOE són els ves­tits de Fran­cisco Camps i dir que el PP és molt fatxa; el del PSF és voler cas­ti­gar la pre­potència de Sarkozy; el dels labo­ris­tes britànics és inten­tar enfon­sar el seu líder amb més empeny que els seus supo­sats rivals tories; el de l'esquerra ita­li­ana és ense­nyar fotos impúdiques de Ber­lus­coni. Però com que alguns d'aquests par­tits encara con­ti­nuen gover­nant, no es volen ado­nar que per der­ro­tar o fre­nar la dreta cal alguna més que la des­qua­li­fi­cació. L'exem­ple de l'anunci del PSC és un insult rein­ci­dent a la intel·ligència de la gent, després d'haver-la insul­tat amb la cam­pa­nya. No van més enllà de la sim­ple ocurrència. És en el que han trans­for­mat el que un dia pot­ser van ser idees.