La finestra de Marc Chagall

El Museu Thyssen de Madrid té oberta una exposició dedicada a Marc Chagall, amb més de 150 obres arribades de tot el món. La mostra és realment excepcional si es té en compte que en tot l'Estat espanyol només s'exhibeix de manera permanent una sola obra del prodigiós artista rus: El violinista celeste, al Museu Municipal de Tossa de Mar. Aquest guaix sobre paper respon exactament a allò que ha dit Jean-Louis Prat, comissari de l'exposició: tot i haver sojornat a la Mediterrània, Chagall “sempre va voler compartir amb els altres aquell Orient on havia conegut la felicitat de la vida familiar”. Així va ser, en efecte, en el cas de Tossa. Va arribar-hi l'any 1934 i, després de dir que la vila era “el paradís blau”, va pintar l'obra que enllaçava misteriosament els dos mons: el del sojorn estiuenc i el de la vivència infantil. Allò que en el quadre s'imposa als ulls a primera vista és el marc i els batents de la finestra, pintats amb el blau característic dels pobles del litoral mediterrani, però a través dels vidres s'hi transparenta la perspectiva de les velles cases de fusta de Vitebsk, poble natal del pintor. És a dir, s'hi veu tot allò que estima i que vol compartir amb la gent que l'ha acollit.

Chagall va pintar altres finestres abans que aquesta: L'aparició, del 1917, Ida a la finestra, del 1924, Pobles rus, del 1926, Cistell de fruita, del 1927, Natura morta de la finestra, del 1929, i París des de la meva finestra, del 1933. Fins i tot va fer un quadre, Festa al poble, del 1929, amb una composició quasi idèntica al de Tossa. Però el marc d'aquella finestra, esvaït, era de color gris; Chagall encara no havia descobert el blau dels “paradís blau”. L'artista sostenia que no s'havia de pintar mai a partir de símbols, però que, de manera inevitable, “tota obra d'art autèntica adquireix automàticament un simbolisme”. És el que ha passat amb el quadre de Tossa. Dels incomptables violinistes màgics que Chagall va pintar, el d'aquí és l'únic que travessa el marc d'una finestra, per portar fins a la realitat blava del present el record daurat del passat i enllaçar així, indestriablement, el paradís perdut i el paradís retrobat.