Compromís

Joves lapi­dats fins a la mort a l'Iraq per dur texans i ulle­res de sol de pasta ben gros­ses; noies mar­ro­qui­nes de 16 anys que trien el suïcidi abans d'haver de con­viure amb el vio­la­dor amb qui les han casat a la força; famílies siri­a­nes que miren d'esqui­var mines anti­per­sona per poder fugir del país, aban­do­nant ciu­tats com Homs o Idi­lib, ciu­tats que Al-Assad prova d'esbor­rar del mapa... Dones con­go­le­ses vio­la­des, nens de la guerra nige­ri­ans obli­gats a assas­si­nar, dro­gar-se, robar... Des­a­pa­re­gu­des a Juárez, empre­so­nats a l'Havana, homes i dones morint de fred i sense dret a la sani­tat en subur­bis del nord d'Amèrica... Page­sos que s'enfron­ten al pre­si­dent a Mèxic, o miners que fan el mateix a l'Equa­dor... Milers de des­plaçats perquè el govern d'Israel ender­roca les seves cases, o dese­nes d'homes i dones depor­tats al Congo des d'un cen­tre d'inter­na­ment d'estran­gers a Meli­lla, on la seva vida ara sí corre perill.

Coses que he lle­git les últi­mes hores als dia­ris. Les he escol­tat a la ràdio i vist a la tele­visió. Les xar­xes soci­als ens les expli­quen, alguns cops amb for­tuna, d'altres men­tint, uti­lit­zant casos apa­rent­ment reals per jugar amb les emo­ci­ons, en una pràctica pro­pa­gandística més que dub­tosa.

Però també he lle­git que hi ha països com l'Índia o el Bra­sil que plan­ten cara a les patents de les far­macèuti­ques; que les dones de l'Aràbia Sau­dita s'orga­nit­zen per recla­mar els seus drets; que a l'Argen­tina, i mal­grat la crisi, la venda de pro­duc­tes de comerç just aug­menta; i que el TPI ha emès la seva pri­mera sentència, i ha estat con­dem­natòria, con­tra l'excap d'una milícia de la República Democràtica del Congo que robava nens per fer la guerra. I tan­tes coses expli­ca­des, per homes i dones com­pro­me­sos amb la pro­fessió. Avui que recordo un arti­cle que tant va agra­dar, i així m'ho va fer saber, a Teresa Pàmies sobre la mort d'una nena gitana a Tar­ra­gona a prin­ci­pis dels 90, i en record dels 11 anys i un dia que fa que ens falta Ramon Bar­nils. Avui, que tant de com­promís amb la pro­fessió trobo a fal­tar al meu país.