Opinió

No generar més incerteses

Especular amb el calendari electoral té el risc evident que no se sap quina serà l'última notícia o les últimes dades, indicatius o previsions que poden incidir en l'ànim i les expectatives de l'electorat

El preu de la gaso­lina ha tor­nat a mar­car aquesta set­mana preus rècord que han superat per al públic final els màxims històrics. Això genera incer­te­ses i com­pli­ca­ci­ons a molts sec­tors indus­tri­als i empre­sa­ri­als, i afecta les balan­ces exte­ri­ors de molts estats amb una incidència directa amb els seus dèficits públics. Però la fluc­tu­ació del preu del cru i trans­lació d'aques­tes oscil·laci­ons a l'usu­ari habi­tual –trans­por­tis­tes i auto­mo­bi­lis­tes– també fa tron­to­llar les expec­ta­ti­ves elec­to­rals del pre­si­dent dels Estats Units, Barack Obama. Enmig de la cursa per esco­llir el can­di­dat repu­blicà, la popu­la­ri­tat de l'actual pre­si­dent va a la baixa en la mateixa pro­porció que puja el preu del com­bus­ti­ble. Una relació tan directa i uns efec­tes tan con­tun­dents fan impos­si­ble el dia d'avui pre­veure el que pugui pas­sar quan se cele­brin les pre­si­den­ci­als nord-ame­ri­ca­nes a finals d'any.

La història es repe­teix. S'ha citat infi­ni­tat de vega­des la frase de James Car­vi­lle, asses­sor de cam­pa­nya de l'expre­si­dent Bill Clin­ton, quan a la cam­pa­nya elec­to­ral del 1992 va voler cen­trar el debat en les qüesti­ons que veri­ta­ble­ment impor­ten als ciu­ta­dans i va afir­mar “és l'eco­no­mia, estúpid”. Les qüesti­ons econòmiques són massa sovint les que no som capaços d'enten­dre, però sabem que ens afec­ten, i les que real­ment no ens interes­sen fins que tenim la cer­tesa que inci­dei­xen direc­ta­ment sobre els nos­tres interes­sos.

La incer­tesa sobre la pro­fun­di­tat i la durada de la crisi està con­ver­tint en un veri­ta­ble exer­cici de super­vivència la gestió del dia a dia, tant per a molts indi­vi­dus i famílies com també per als ges­tors de les ins­ti­tu­ci­ons finan­ce­res o per als màxims res­pon­sa­bles polítics. Es fa difícil impul­sar línies d'actu­ació a llarg o mitjà ter­mini per la impos­si­bi­li­tat d'ade­quar-se a una evo­lució que no es pot pre­veure amb les mínimes garan­ties d'encer­tar en els pronòstics. L'experiència ens demos­tra que, per exem­ple, es redac­ten pres­su­pos­tos que s'apro­ven en un con­text dife­rent al que es van dis­se­nyar i que no seran mai apli­ca­bles perquè la rea­li­tat evo­lu­ci­ona a un ritme tre­pi­dant i modi­fica els pres­supòsits que s'havien pre­vist.

La consciència d'haver entrat en un període con­vuls ha ali­men­tat la neces­si­tat d'un gir que ha faci­li­tat l'alter­nança política en la gran majo­ria de governs que han hagut de pas­sar per les urnes. Fins ara havien con­fi­ant cega­ment en la dinàmica posi­tiva del canvi, que gene­rava una espècie de fas­ci­nació màgica pròpia del que no pensa que les coses es poden tòrcer; però l'actual sen­sació d'anar a la deriva pot haver fet retor­nar el seu valor ori­gi­nal a l'esta­bi­li­tat. Evi­dent­ment, és una acti­tud que, en certa manera, ens ha tor­nat més con­ser­va­dors.

A Cata­lu­nya les tres últi­mes elec­ci­ons han sig­ni­fi­cat un tomb històric en el pano­rama polític amb la con­seqüent alter­nança al govern de les prin­ci­pals ins­ti­tu­ci­ons del país. Tot i això els resul­tats elec­to­rals no han donat com a con­seqüència, en molts casos, majo­ries abso­lu­tes que per­me­tin governs forts. D'això se'n pot fer una lec­tura posi­tiva, pel que sig­ni­fica de necessària plu­ra­li­tat, però també una de menys opti­mista que posi de mani­fest que aquesta debi­li­tat com­porta un dèficit en la capa­ci­tat de pren­dre deci­si­ons i d'apli­car-les amb cele­ri­tat i fer­mesa. Per això, i per la sen­sació que la situ­ació política ha entrat també en un coll d'ampo­lla simi­lar a l'econòmica, s'escol­ten veus que reco­ma­nen una con­vo­catòria anti­ci­pada dels comi­cis al Par­la­ment. L'objec­tiu seria reforçar la posició del govern en la seva exigència d'un tracte fis­cal més just i d'un pacte bila­te­ral que reco­ne­gui l'espe­ci­fi­ci­tat cata­lana fora del marc comú de la LOFCA. Ningú no dis­cu­teix, ara per ara, que la situ­ació és insos­te­ni­ble, però la con­vicció del govern que l'empara la raó i que l'impulsa la justícia, amb el suport majo­ri­tari de la ciu­ta­da­nia, no li hau­ria de fer per­dre de vista que una mala decisió estratègica li pot mal­me­tre els seus objec­tius tàctics.

Espe­cu­lar amb el calen­dari elec­to­ral té el risc evi­dent que no se sap quina serà l'última notícia o les últi­mes dades, indi­ca­tius o pre­vi­si­ons que poden inci­dir en l'ànim i les expec­ta­ti­ves de l'elec­to­rat. Exis­teix el con­ven­ci­ment gene­ra­lit­zat que ben poca cosa es pot fer per inci­dir direc­ta­ment en tot això, però també que, si és molt difícil fer que les coses vagin millor, és molt fàcil pro­vo­car que empit­jo­rin. Ja hi ha prou incer­te­ses per gene­rar-ne de noves i, en tot cas, cal valo­rar i expli­car molt bé quins ris­cos ens volen fer assu­mir i si hi ha pre­vista una xarxa de segu­re­tat. Ja es veu les difi­cul­tats que han d'afron­tar fins i tot els que es pre­sen­ten a les elec­ci­ons quan toquen.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.