Gastar més o invertir millor?

Una característica comuna de les societats avançades és que disposen d’un bon sistema educatiu. Un model d’ensenyament que permeti el progrés personal i ajudi a la cohesió de la societat és causa i conseqüència d’aquest èxit. Per això, no seria sensat ignorar els senyals d’alarma que s’han encès sobre alguns aspectes del funcionament de la nostra escola. Sovint els debats interns no poden escapar d’aspectes que no són propis del que s’està discutint. I això també passa quan parlem d’educació.

L’ensenyament no és qüestió que hagi de quedar al marge d’una confrontació sobre el model de societat de preferim, però resulta un mal negoci deixar que la reflexió acabi segrestada per la ideologia. Els resultats acadèmics no poden ser l’única manera de mesurar l’èxit de la nostra escola, però –en tant que som una societat avançada– sembla raonable que sigui la fonamental. Per això resulta especialment preocupant la puntuació que obtenen els alumnes catalans a les proves PISA (Programme for International Student Assessment) que elabora l’OCDE per mesurar el rendiment acadèmic dels estudiants dels països més desenvolupats en matemàtiques, ciència i lectura. Els resultats dels alumnes catalans s’han situat per sota de la mitjana del global de països analitzats. Però no només això: també estan per sota de la mitjana de la resta de comunitats autònomes de l’estat. Amb l’objectiu de revertir aquesta situació el govern ha signat aquesta mateix mes un acord amb l’OCDE per millorar les competències dels estudiants. S’assumeix que no hi ha receptes màgiques i molt menys solucions ràpides. La idea és tenir resultats d’aquí a quatre anys i proposar línies d’actuació a partir d’adaptar a la realitat catalana el que ha funcionat a altres llocs del món. Per part de l’OCDE l’acord el va signar el director d’educació de l’organisme, Andreas Schleicher, que precisament es coneix com el pare de les proves PISA. Durant la seva visita a Catalunya Schleicher va concedir una entrevista a Catalunya Ràdio en la qual va repassar els aspectes clau que incideixen en el model educatiu. Segons Schleicher, “Catalunya està molt ben posicionada per millorar els seus resultats educatius. Té tots els ingredients per tenir èxit: un bon nivell d’inversió, els sous dels professors són força bons, l’entorn laboral està bé. Però de vegades els recursos no estan ben alineats amb els reptes.”

El creador de les proves PISA no es va estar de respondre a les preguntes sobre la tan discutida ràtio d’estudiants per aula. “El nombre d’alumnes per classe a Catalunya és força favorable en comparació amb els estàndards europeus (...) Reduir el nombre d’alumnes a la classe segurament no és una manera gaire eficaç de millorar la qualitat de l’experiència d’aprenentatge.” I sobre l’ampliació del temps lectiu, la tan reclamada per una part del professorat sisena hora, va respondre que “la qüestió no és si afegir una hora més o no, sinó com utilitzar el temps de manera més productiva”. En definitiva, segons la seva opinió, “no es tracta d’afegir hores, de sumar diners... sinó de trobar una bona manera d’alinear els recursos”. “El paper del professorat ha de canviar.” Com? Segurament la resposta la tindrem en les conclusions, però ja va avançar : “Espanya i Catalunya necessiten una millora en la disciplina. El factor principal és la qualitat de les relacions entre els alumnes i els professors.”

No cal ni dir que les opinions del creador de les proves PISA i director d’ensenyament de l’OCDE han aixecat polèmica a la comunitat educativa. Alguns dels seus membres ja li van respondre a les xarxes socials. Potser precisament és un dels objectius que pretenia, provocar una discussió. Tothom hauria de ser conscient que fent sempre el mateix no s’aconsegueixen resultats diferents. I això no només serveis per la nostra escola. Agafant el fons de l’argument ens hauríem de plantejar si no només en l’àmbit de l’educació, si no en el conjunt dels serveis públics, hem centrat més el debat en els aspectes quantitatius que no pas en els qualitatius. De vegades posar més recursos en el lloc on no toca lluny de solucionar el problema el que està fent és agreujar-lo, perquè a més de persistir en l’error s’augmenta la capacitat de generar els efectes indesitjats. Si volem resultats diferents no ens podem tancar a la possibilitat a fer les coses d’una altra manera. Pensem-hi.