Gropada

Fa tot just una set­mana escri­via sobre el català i sobre el pre­cari equi­li­bri en què ens movem en el món judi­cial. Ara, una sentència ens va a favor. Demà, n'hi haurà una altra que anirà en con­tra de la llen­gua. N'hi ha que par­len de blin­datge, com si ja hagués pas­sat la tem­pesta, i n'hi ha que con­tem­plem el futur amb una certa sen­sació de la imminència d'una gro­pada que des­car­re­garà sense mise­ricòrdia. Avui hi torno. No pas per les decla­ra­ci­ons d'una de les mares dels nens que van pre­sen­tar el recurs, que va dir que es veia, a ella mateixa, com una víctima sem­blant als negres ame­ri­cans en l'època en què el racisme legal impe­dia la lli­ber­tat de les per­so­nes. Ho podria fer, perquè la com­pa­ració és des­tra­lera i, en el fons, des­criu una idea demagògica de l'alçada d'un cam­pa­nar: la pre­pon­derància dels drets humans per damunt de la legis­lació vigent en un estat. Ho podria fer perquè no par­lem d'això. Par­lem de política. No pas de drets indi­vi­du­als o col·lec­tius, d'una falsa i supo­sada “supe­ri­o­ri­tat” que impe­deix la vida nor­mal de segons qui. Par­lem, i és per això que rein­ci­deixo, del que esmenta August Rafa­nell, pro­fes­sor de la Uni­ver­si­tat de Girona, en el lli­bre que acaba de publi­car, Notícies d'abans-d'ahir. Diu Rafa­nell que “sense l'actual model d'immersió no es pot sal­var la llen­gua, cosa que saben per­fec­ta­ment els que han impug­nat aquest sis­tema”. I torno a par­lar del tema que ens ocupa perquè la por­tada d'ahir d'un diari madri­leny ens il·lus­tra sense cap sub­ti­lesa sobre la mani­o­bra. És un diari que es coneix per les tres pri­me­res lle­tres de l'abe­ce­dari i que, ahir, va jugar amb una altra lle­tra, una eñe, que és símbol inter­na­ci­o­nal de l'espa­nyol. Sobre una ena que ocu­pava tota la por­tada, amb els colors de la ban­dera (groc sobre fons ver­mell), dos esforçats ciu­ta­dans (unes silu­e­tes en negre) col·loca­ven el bigoti que senyo­re­java sobre aquesta ena i la con­ver­tia en eñe. La infor­mació de l'inte­rior era el menys impor­tant, una altra into­xi­cació. El que convé res­sal­tar és la demos­tració de força, la volun­tat d'impo­sar i la rotunda mani­fes­tació a favor del perill, segons ells, que amenaça la llen­gua de l'Estat. Amb Cata­lu­nya, deien, “tene­mos un pro­blema”. I els pro­ble­mes se solu­ci­o­nen. És un avís per a nave­gants. No és una notícia sinó una decla­ració d'inten­ci­ons i allò que ara en diuen un full de ruta. La gro­pada que s'acosta.