El PP a TV3

En el món sobi­ra­nista no-gover­na­men­tal hi ha un cert rebom­bori i una gran enfi­la­dissa emo­ci­o­nal pel fet que CiU hagi permès que la vice­pre­sidència de la Cor­po­ració Cata­lana de Mit­jans Audi­o­vi­su­als, la Corpo per als amics, cai­gui en mans d'un senyor del Par­tido Popu­lar, el PP per als amics i per als que no hi som amics. Cata­lu­nya s'enfonsa, sem­bla. En fan un gra massa, em sem­bla, els res­pec­ta­bles tele­pa­tri­o­tes.

Em compto entre els que s'esti­ma­rien més que el PP quedés esbor­rat del mapa elec­to­ral a Cata­lu­nya. Però cal­dria refle­xi­o­nar sobre si s'està dimen­si­o­nant en excés la trans­cendència de cedir la vice­pre­sidència de la Cor­po­ració a la dreta espa­nyo­lista. Gràcia no en fa. I la nor­ma­li­tat que argu­menta el Molt Hono­ra­ble seria que no calgués rega­lar aquesta cadira al botxí.

Ara bé, la tele­visió i la ràdio de tots han demos­trat una capa­ci­tat de resistència enco­mi­a­ble. Hem de pen­sar que van aguan­tar la legis­la­tura pas­sada amb un dele­gat de zona del PSOE com a pre­si­dent del país, i una Corpo amb un gra­pat d'ocu­pants situ­ats pel PSC d'aquell senyor que sosté que cal era­di­car la “crosta naci­o­na­lista” de TV3.

Ara, estem en perill? El PP no caldrà que faci grans esforços per arra­co­nar encara més el català. Mirem, per exem­ple, els pro­gra­mes estre­lla. Polònia, Crackòvia o l'APM. Paguem entre tots una tele­visió per escol­tar imi­ta­ci­ons de Rajoy, Ser­gio Ramos o repro­duint tot­hora Tele­cinco o Intere­co­nomía. Eines de nor­ma­lit­zació? Algú hau­ria d'adme­tre que, en bona part, l'exem­ple del model lingüístic tele­vi­siu que vol­drien els que recor­ren la immersió al Suprem, ja el tenim. En prime time.