Etcètera
Una flor no fa estiu, ni dues primavera
el 1399
Dimarts passat va començar la primavera i amb ella van arribar les pluges. Època de flors i d'olors, de dies assolellats, la primavera també arriba carregada de refranys. El paremiòleg Víctor Pàmies en recull més de seixanta en el seu refranyer temàtic d'internet. N'hi ha de coneguts –“la primavera la sang altera”, “una cuca no fa estiu, ni una flor primavera” o “una flor (o una oreneta o oronella) no fa estiu, ni dues primavera” i “estar a la primavera de la vida”– i d'altres que són menys habituals –“al llit tot l'any és primavera”, que indica que al llit sempre s'hi està molt bé; “falsa primavera enganya el bestiar”, que assenyala que, si fa bon temps abans d'hora, el bestiar creu equivocadament que l'hivern ja ha acabat, i “qui treballa a la primavera prepara un bon estiu”–. També els podem agrupar per camps temàtics: n'hi ha una dotzena que fan referència a l'hivern –“hivern fred, primavera regalada”; “hivern rigorós, primavera de gos”, i “si l'hivern primavereja, la primavera hiverneja”–; d'altres s'ocupen de les feines del camp –“primavera tardana fa créixer el blat a la sala” o “arròs de primavera per l'herba és fem”– i també en trobem molts altres dedicats al bestiar –“quan la primavera arriba, l'ovella esquila” i “bou de tardor, cavall de primavera”.
Des del punt de vista etimològic, la paraula primavera prové del llatí prima vera, que vol dir justament el que és: l'estació prèvia a l'estiu. Primus,-a,-um significa primer i vera és una feminització del neutre invariable ver, veris, que vol dir ‘estiu' i que té un origen indoeuropeu. La paraula ver té a veure amb el creixement i amb el fet que durant aquesta estació tot torna a brotar, i d'aquest mot provenen altres paraules com ara verd, verga i verger. De la forma prima vera deriva la forma que adopten la resta de llengües romàniques, excepte el francès, que pren el mot printemps, que significa literalment ‘primer temps'.
També podem anomenar la primavera “primavera d'estiu”, en contraposició a la “primavera d'hivern”, que és la tardor, unes formes que recullen aquest sentit etimològic de primer que té primavera. Aquesta varietat de tardor encara la trobem viva a les Balears i al País Valencià. Pel que fa al significat, més enllà de l'estació de l'any que precedeix l'estiu, una primavera és també l'edat de la joventut, per això es diu que una persona està a la primavera de la vida, i també vol dir “un any de l'edat jove”, per tant podem indicar que una noia té setze primaveres. És en aquest sentit que Joan Sales escriu el vers “Begueren d'un sol glop totes les primaveres”, a Viatge d'un moribund, en referència als joves morts al front de la guerra d'Aragó, un vers que Joan Coromines recull en el Diccionari etimològic. Una primavera és també un tipus d'ocell i una planta.
Com a derivats de primavera, trobem l'adjectiu primaveral i primaverenc, que són sinònims de vernal. Per tant podem parlar del “solstici vernal” o d'“una pintura vernal”.
I ara només em queda recomanar-vos que pareu atenció perquè, com diu el refranyer, per la primavera res no és com era.