Opinió

Carta de Gunilla d'Estocolm

És en el camí de la recuperació de la crisi sueca del 1990 on els polítics i els ciutadans de casa nostra haurien d'aprendre la lliçó

Una amiga meva d'anys, la doc­tora Guni­lla von Mal­borg, en una carta de finals de gener em feia algu­nes con­si­de­ra­ci­ons sobre la política a Suècia. Ja sé i és evi­dent que la soci­e­tat sueca i la cata­lana s'assem­blen com un ou a una cas­ta­nya, però de tota manera els suecs són tan euro­peus com nosal­tres i, a més, tenen una llarga experiència democràtica que pot­ser ens pot ser­vir de model de la mateixa manera que ho fan altres països que estan encara més lluny.

Guni­lla em deia: “Vosal­tres heu tin­gut elec­ci­ons no fa pas gaire. He lle­git als dia­ris notícies sobre els vos­tres pro­ble­mes, però resulta que nosal­tres també en tenim, de pro­ble­mes. Tu saps que la soci­al­de­mocràcia ha estat el par­tit que ha gover­nat Suècia durant dècades, però a l'inici del nou mil·lenni va per­dre força en aliar-se amb par­tits més con­ser­va­dors, que suposo que es con­si­de­ren una mena d'esquerra mit­jana a d'altres països [es refe­reix als libe­rals]. Ara sem­bla que els soci­al­demòcra­tes han per­dut total­ment la seva valo­ració i els ins­ti­tuts d'opinió no els donen ni un 25% de suport en comp­tes del més del 40% habi­tual. El líder que van esco­llir ha demos­trat ser un des­as­tre com­plet i fa poc va dimi­tir. A hores d'ara, la soci­al­de­mocràcia es un par­tit sense direcció. Això sig­ni­fica un canvi enorme dins la política sueca, una manera de pen­sar total­ment nova i una deter­mi­nada cul­tura que s'ha impo­sat per ella mateixa, com un dis­sol­vent.” [Guni­lla obvi­ava que els soci­al­demòcra­tes aca­ben d'esco­llir nou líder, Ste­fan Löfven, que ha fet pujar el par­tit en les enques­tes en els seus pri­mers dies de feina.]

Mirant enrere, Suècia va sofrir en els anys noranta una crisi impor­tant que va cau­sar una recessió i un atur d'una pro­fun­di­tat inèdites. Sobre les cau­ses d'aquesta crisi hi ha ver­si­ons dife­rents o com­ple­mentàries. Els libe­rals l'atri­bu­ei­xen a una des­pesa des­pro­por­ci­o­nada resul­tant de l'excés d'ajuts públics per part de la soci­al­de­mocràcia, que va por­tar l'estat del benes­tar a tras­pas­sar els límits de la prudència. Esco­les, trans­port, sani­tat, habi­tatge, etc. gratuïts. Suècia era un impor­tant estat indus­trial on es paga­ven impos­tos ele­vadíssims que van per­me­tre durant molts anys sem­blants polítiques. Amb tot, alguns defen­sen que la causa més impor­tant de la crisi van ser les pèrdues que els va supo­sar l'ober­tura de la URSS i de l'Ale­ma­nya de l'Est, cli­ents natu­rals de Suècia, subs­tituïts en bona part pels sub­mi­nis­tra­ments pac­tats política­ment amb altres països. Però el que des­taca en aquests moments és que Suècia, recu­pe­rada de la crisi pròpia, arriba a la crisi glo­bal del 2008 amb una for­ta­lesa i una capa­ci­tat cre­a­tiva i dinàmica que fa que ni tan sols s'adoni de la seva existència.

És en el camí de la recu­pe­ració de la crisi sueca del 1990 on els polítics i els ciu­ta­dans de casa nos­tra hau­rien d'apren­dre la lliçó. Aquesta recu­pe­ració, a par­tir del 1990, ha estat emi­nent­ment política i social. No hi ha hagut mira­cles ni invents d'engi­nye­ria econòmica, ni regu­la­ci­ons dels mer­cats omni­po­tents. És, al con­trari, una lliçó que ens donen uns homes i unes dones basada en el seny, el tre­ball i la soli­da­ri­tat com a objec­tiu comú. La gran ense­nyança la vam rebre quan, amb motiu de la crisi, el govern i l'opo­sició van fer front comú, van dei­xar de cos­tat les ide­o­lo­gies i, amb prag­ma­tisme, van unir esforços i cri­te­ris sense valo­rar altres ban­de­res i ban­de­rins que no fos­sin els de la uni­tat sota el mateix objec­tiu, “la igual­tat bàsica dels ciu­ta­dans”. I van acon­se­guir la con­fiança perquè la gent sabia que no l'enga­nya­ven. Aquí ens costa molt de con­fiar en els polítics a causa de les seves acti­tuds par­ti­cu­la­ris­tes, fins a l'extrem que avui diuen una cosa i demà, una altra. Els par­tits han d'espe­rar les elec­ci­ons a Anda­lu­sia per saber el que han de dir i el que han de fer. I per a més inri, tras­lla­den l'adver­si­tat a la cul­tura, a la llen­gua, fidels al vell cos­tum espa­nyol de sos­te­ne­lla y no enmen­da­lla.

La soci­al­de­mocràcia sueca va reconèixer que havia estat massa estricta, encara que fos de cara a la situ­ació de benes­tar, i en qua­tre anys va can­viar el seu com­por­ta­ment, de bra­cet dels libe­rals, els seus adver­sa­ris. Va accep­tar el sis­tema mixt pri­vat-públic, tot reco­nei­xent que les rígides nor­mes apli­ca­des eren exces­si­va­ment pesants per al ciu­tadà, alhora que es mal­me­tien apor­ta­ci­ons cre­a­ti­ves, espe­ci­al­ment d'ordre empre­sa­rial. Amb tot, l'estat no ha dei­xat d'acom­pa­nyar la coherència de les ini­ci­a­ti­ves pri­va­des amb el pla gene­ral d'igual­tat –“la igual­tat bàsica dels ciu­ta­dans”– que la soci­e­tat ha recla­mat de sem­pre amb els seus vots. La nova experiència no ha afec­tat en nega­tiu aquest prin­cipi, mal­grat el major guany dels empre­ne­dors i obrers. Evi­dent­ment, sense per­me­tre que juguin bancs i empre­ses i per­so­nes pri­va­des en aquest des­co­mu­nal canvi de cro­mos fal­sos i ope­ra­ci­ons espe­cu­la­ti­ves del joc amb les rule­tes tru­ca­des del neo­li­be­ra­lisme. Un país capi­ta­lista que ha can­viat les seves acti­tuds, lluny de radi­ca­lis­mes ideològics, per un sis­tema de bones pràcti­ques tec­nològica­ment i moral­ment cor­rec­tes. Ha estat pos­si­ble man­te­nir aquest equi­li­bri gràcies a la meti­cu­lo­si­tat de les deci­si­ons, la dis­ci­plina i l'experiència de la gover­na­bi­li­tat d'una soci­e­tat equi­li­brada, cohe­si­o­nada econòmica­ment, que no tren­quen, de moment, ni tan sols els per­so­nat­ges de Millen­nium.

Quin es el temor de Guni­lla? “Un camí que porta a una altra manera de pen­sar? Una certa cul­tura que s'ha impo­sat per ella mateixa?”, ens diu. És això pur con­ser­va­do­risme o bé pre­dicció que les temp­ta­do­res bor­ras­ques del temps neo­li­be­ral s'apro­xi­men a les cos­tes del nord? Per con­ver­tir-los en un país com Angla­terra, el de més diferències soci­als d'Europa, o els Estats Units, on una ter­cera part de la població queda fora de la resta per manca de poder acce­dir a l'edu­cació.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.