Records d'un futur proper

Demà, diumenge, 31 de març del 2013, se celebren eleccions anticipades a Catalunya. Convé fer un repàs de com hem arribat fins aquí. Recordem que el govern de CiU havia apostat totes les fitxes al pacte fiscal. A pesar de la profunda crisi econòmica i després de dures negociacions directes entre Artur Mas i Mariano Rajoy, a finals de 2012 el president català va tornar a Barcelona amb un nou acord de finançament amb Madrid. No s'assemblava ni de bon tros a un concert econòmic, però reduïa notablement el dèficit fiscal crònic de les finances catalanes. CiU va descriure l'acord —evidentment— com “el millor finançament que mai no ha tingut el país”.

Tanmateix, poques setmanes després de la signatura, el govern de Rajoy va presentar els pressupostos del 2013 i la sorpresa va ser majúscula: no es preveia cap partida per complir amb el nou finançament català. El ministre d'Economia va explicar que la situació de crisi i les exigències de Brussel·les obligaven a ajornar sine die l'aplicació del nou sistema i dels compromisos d'inversió amb Catalunya.

El govern català va mostrar-se comprensiu, però la situació va tornar-se ràpidament insostenible. La recaptació impositiva continuava caient i la Generalitat no tenia diners –literalment– per fer front al pagament de nòmines i proveïdors. Les bases de Convergència van forçar un congrés extraordinari que va obligar el president Mas a complir els compromisos contrets amb la militància en el congrés del març del 2012. El resultat: convocatòria d'eleccions anticipades amb l'Estat propi com a principal promesa electoral. Evidentment, un front unitari no ha estat possible, però totes les forces polítiques d'obediència no espanyola es presenten a les eleccions amb la declaració parlamentària d'independència en el seu programa, amb referèndum de ratificació posterior. El govern espanyol ja ha declarat que farà servir totes les eines que atorga la Constitució per mantenir “la indissoluble unitat d'Espanya”. Demà, diumenge, no deixeu d'anar a votar!

(Aclariment: M'agrada planificar les coses amb temps i l'any vinent agafaré vacances per Setmana Santa, per la qual cosa he deixat escrita la meva columna del dissabte 30 de març del 2013. Si s'ha publicat avui és degut a un error informàtic)