Records d'un futur proper

Demà, diu­menge, 31 de març del 2013, se cele­bren elec­ci­ons anti­ci­pa­des a Cata­lu­nya. Convé fer un repàs de com hem arri­bat fins aquí. Recor­dem que el govern de CiU havia apos­tat totes les fit­xes al pacte fis­cal. A pesar de la pro­funda crisi econòmica i després de dures nego­ci­a­ci­ons direc­tes entre Artur Mas i Mari­ano Rajoy, a finals de 2012 el pre­si­dent català va tor­nar a Bar­ce­lona amb un nou acord de finançament amb Madrid. No s'assem­blava ni de bon tros a un con­cert econòmic, però reduïa nota­ble­ment el dèficit fis­cal crònic de les finan­ces cata­la­nes. CiU va des­criure l'acord —evi­dent­ment— com “el millor finançament que mai no ha tin­gut el país”.

Tan­ma­teix, poques set­ma­nes després de la sig­na­tura, el govern de Rajoy va pre­sen­tar els pres­su­pos­tos del 2013 i la sor­presa va ser majúscula: no es pre­veia cap par­tida per com­plir amb el nou finançament català. El minis­tre d'Eco­no­mia va expli­car que la situ­ació de crisi i les exigències de Brus­sel·les obli­ga­ven a ajor­nar sine die l'apli­cació del nou sis­tema i dels com­pro­mi­sos d'inversió amb Cata­lu­nya.

El govern català va mos­trar-se com­pren­siu, però la situ­ació va tor­nar-se ràpida­ment insos­te­ni­ble. La recap­tació impo­si­tiva con­ti­nu­ava caient i la Gene­ra­li­tat no tenia diners –lite­ral­ment– per fer front al paga­ment de nòmines i proveïdors. Les bases de Con­vergència van forçar un congrés extra­or­di­nari que va obli­gar el pre­si­dent Mas a com­plir els com­pro­mi­sos con­trets amb la militància en el congrés del març del 2012. El resul­tat: con­vo­catòria d'elec­ci­ons anti­ci­pa­des amb l'Estat propi com a prin­ci­pal pro­mesa elec­to­ral. Evi­dent­ment, un front uni­tari no ha estat pos­si­ble, però totes les for­ces polítiques d'obediència no espa­nyola es pre­sen­ten a les elec­ci­ons amb la decla­ració par­la­mentària d'inde­pendència en el seu pro­grama, amb referèndum de rati­fi­cació poste­rior. El govern espa­nyol ja ha decla­rat que farà ser­vir totes les eines que atorga la Cons­ti­tució per man­te­nir “la indis­so­lu­ble uni­tat d'Espa­nya”. Demà, diu­menge, no dei­xeu d'anar a votar!

(Acla­ri­ment: M'agrada pla­ni­fi­car les coses amb temps i l'any vinent aga­faré vacan­ces per Set­mana Santa, per la qual cosa he dei­xat escrita la meva columna del dis­sabte 30 de març del 2013. Si s'ha publi­cat avui és degut a un error informàtic)