Tanquen la llibreria

Ens arri­ben infor­ma­ci­ons que la Gene­ra­li­tat té la intenció de clau­su­rar la seva lli­bre­ria, situ­ada als bai­xos de l'edi­fici de Santa Cate­rina, al car­rer Joan Mara­gall. Aquesta lli­bre­ria va ser inau­gu­rada fa poc temps, tras­lla­dada des de l'ante­rior seu als bai­xos de l'actual sub­de­le­gació del govern esta­tal, a la Gran Via. No es van estal­viar res en ins­tal·lar-la, dotant-la de molt d'espai, amb tot luxe de detalls, i acom­pa­nyant-la de l'ofi­cina d'infor­mació. El cert, però, és que sem­pre que hi hem anat ens hem tro­bat sols, en un clima d'una asèpsia abso­luta, envol­tats de guies turísti­ques, mapes, lli­bres il·lus­trats i volums d'estudi per tal de pre­pa­rar les opo­si­ci­ons de mosso d'esqua­dra, guarda fores­tal o bom­ber... i poca cosa més.

Des­co­nei­xem els motius d'aquest tan­ca­ment –si és que arriba a pro­duir-se–, però podem com­pren­dre que tenen a veure amb l'escassa ren­di­bi­li­tat o el dèficit que el seu man­te­ni­ment com­porta. De fet, els autors del pro­jecte no van con­si­de­rar que si ja és difícil que la gent acce­deixi a peu pla a una lli­bre­ria, ho és molt més que hagin de pujar una rampa o una escala i per­dent visi­bi­li­tat els apa­ra­dors, en aquest cas ine­xis­tents. D'altra banda, no podem per­dre de vista que aquell edi­fici d'ofi­ci­nes burocràtiques no gau­deix del més mínim atrac­tiu humà: la majo­ria de la gent que hi acce­deix –no par­lem dels fun­ci­o­na­ris– ho fan per força, perquè no queda altre remei, davant de la neces­si­tat de deter­mi­nants tràmits o reque­ri­ments. Sem­pre vam dir que no era el lloc ade­quat per a unes mul­ti­o­fi­ci­nes, que ocu­pen el que hau­ria de ser el cen­tre comer­cial de la ciu­tat, i no una fàbrica de papers i cor­reus electrònics. I la lli­bre­ria allà és una mena d'espai afe­git, ser­vit per per­so­nes molt cor­rec­tes i prou.

Girona està per­dent la majo­ria de les seves lli­bre­ries. Recor­dem algu­nes de les que en uns anys han tan­cat: la lli­bre­ria Poch Call, al pes de la Palla; la lli­bre­ria Fran­quet, a l'Argen­te­ria; la lli­bre­ria Pla Dal­mau, pri­mer a la Ram­bla i després al car­rer Bern; la lli­bre­ria del car­rer Mig­dia; la lli­bre­ria Utòpics, al car­rer Emili Gra­hit; la lli­bre­ria Bayer, a la Ram­bla; la lli­bre­ria Gual, a Santa Eugènia; la lli­bre­ria Uni­ver­sitària, a la pujada de Sant Domènec; la lli­bre­ria Setè Cel, aquesta a Salt; la lli­bre­ria de vell ins­tal·lada al començament del car­rer de la Barca... i segu­ra­ment en aquest recompte ens en dei­xem alguna. Ara en que­den ober­tes qua­tre o cinc de gene­rals, per a una població de cent mil habi­tants!

La veri­tat és que no ens en podem sen­tir satis­fets. Sem­bla que aquesta ciu­tat cada vegada lle­geix menys i pot pres­cin­dir tran­quil·lament d'uns esta­bli­ments que són llocs d'encon­tre amb els millors autors de tots els temps, on l'enginy de l'escrip­tura, de la història, de la nar­ració, ens con­vi­den a somiar amb altres vides, amb altres llocs, per tal de sen­tir-nos un xic lliu­res i no tan enco­ti­llats en la rutina d'una ciu­tat fan­tasma.