Hi sortiríem guanyant

Un cop passada la Setmana Santa, dimarts que ve, Rasquera ha de votar en referèndum si es tira endavant el projecte de cedir uns terrenys del poble a l'Associació Barcelonesa Cannàbica d'Autoconsum (ABCDA) per plantar-hi marihuana. És una iniciativa arriscada, ambiciosa i pionera a Europa, que vol obrir camí en aquest camp i posar sobre la taula la necessitat de regular aquesta pràctica i, al mateix temps, diversificar-ho cap a la investigació amb finalitats lúdiques, però també terapèutiques.I això sense oblidar que de tot plegat i de manera legal se'n pot obtenir un benefici econòmic pel poble, escanyat com molts altres per la crisi. Però a diferència de molts altres, a Rasquera tenen una sortida. No han esperat que cap administració amb voluntat paternalista els vingués a rescatar, tal com està el pati tampoc es podien esperar que ningú els ajudés, s'han estimat més espavilar-se i han sortit a buscar-se la vida. Han decidit emprendre apostant pel territori i què han trobat? Pals a les rodes i que se'ls paga amb la moneda de la hipocresia i la doble moral. Tant que ens omplim sempre la boca que Catalunya ha de ser –perquè vol ser– un estat de la Unió Europea, i jo em pregunto, per què en qüestions tan sensibles no adoptem el que d'altres països europeus han sabut resoldre amb seny? Per què no s'afronta el problema de cares, sense amagar el cap sota l'ala ni mirar cap a una altra banda? Què ha fet Holanda amb la prostitució o les drogues toves? Legalitzar-ho. Què suposa aquest pas? No és només un acte de justícia social sinó que és una manera de plantar cara a la crisi. Regular pràctiques ancestrals, treure-les de l'economia submergida, desmantellar els mercats negres, fer aflorar els diners, gestionar uns impostos que revertirien en sanitat o educació i sanejar les arques públiques. Emergirien uns calerons que ara mateix només enriqueixen uns quants, mafiosos i traficants, amb la connivència d'unes autoritats que s'esquincen els vestits quan senten a parlar de sexe i droga. Doncs mirin-s'ho des de l'altra bàndol, si no els podem vèncer, unim-nos-hi. Siguin sensibles a la demanda d'una gran majoria de la població i actuïn sense por i d'una vegada sobre aquests temes, que tots hi sortiríem guanyant.