De dins a fora, altra vegada

L'escenari i la perspectiva de l'economia catalana el torno a trobar, és clar, com fa ja unes setmanes, encerclat. És quan emfatitzo l'estratègia de primar l'acció des d'ací, amb el marge que es tingui, dins un marc que es pot considerar com donat i fix per al curt i inclús mitjà termini. I l'economia i la política econòmica catalana –Generalitat, sobretot– està encerclada sobretot per la dominant orientació que imposa la UE al prendre l'equilibri als dèficits públics com objectiu pràcticament únic; queden molt en segon terme o quasi desapareguts els de creixement, ocupació o inversió. Es recomana paciència, però no se sap fins quan, i de fet ja s'entra en una recaiguda en la recessió a la UE amb augment de l'atur, després de la tan greu del 2009 (hom no sap fins quan això s'aguantarà socialment). I nosaltres encerclats pels mercats i, és clar, per l'Estat espanyol, on el govern del PP ja ens ha deixat clar prou vegades que ara no toca cap millora en el finançament de la Generalitat, com és palès en els recents pressupostos (els 220 milions endarrerits poden ser ben acceptats?), a banda de clares tendències recentralitzadores en molts temes.

Però mirem-ho ja des de la Generalitat. Respectat president: se n'ha adonat ben bé, que tots els missatges econòmics que emeten, des de fa pràcticament un any i mig, sovint amb freqüència setmanal, són ben predominantment de gran tristor i pessimisme, sempre esbombant que aquest és l'únic camí i amb molt poques llums d'esperança? No li estranyarà al lector, ja que ho he assenyalat alguna altra vegada des d'aquest espai, que trobi a faltar un cert programa general i a mitjà termini d'acció de política econòmica amb alguns objectius i estris més enllà del molt simple quadre macroeconòmic annex als pressupostos. I la Generalitat crec que té marges per dibuixar criteris, objectius i certes mesures per al sector industrial, alguns serveis i el turisme, el que implica no aprimar els recursos assignat a Empresa i Ocupació. I és que hi ha línies de despesa a les quals si no se'ls dóna una certa prioritat s'afecta el potencial i el dinamisme present i immediat.

Sintetitzo, com em cal, senyor president, tot comprenent la seva preocupació. Però, que li ha tocat ballar amb la més lletja? Bé, però el conseller Castells es va trobar dins l'impacte 2009/2010 de la gran crisi a Europa amb una caiguda del producte català del 4,5% (com a Alemanya) i d'ací l'opció pel dèficit anticíclic (els anys 2010 i 2011 no vam entrar en més recessió). Si em permet tres consells: Crec que no pot esperar cap gest econòmic des de Madrid, potser durant dos anys, digui el que digui el Senyor Duran. Potser això implica que l'anomenada geometria variable hauria de mirar ja més cap a ERC. I malgrat totes les estretors del seu marc actual d'actuació, caldria dibuixar quelcom més engrescador com a guia i fruits esperables d'una política econòmica de la Generalitat, potser amb disponibilitat de recursos alternatius. No sé si a la seva conselleria d'Economia i Finances li queden energies i voluntat en aquest sentit (ah!, i potser no anar tan de bona fe en l'exposició de xifres i previsions amb Madrid!)

I si elS meus suggeriments no li serveixen de res… tan amics com sempre.