Opinió

La política en temps de crisi

La crisi econòmica, el descrèdit de la política i l'èxit dels demagogs són adob per als moviments de protesta tenyits d'autoritarisme

Una crisi econòmica va acom­pa­nyada sem­pre d'una crisi política. Més enllà que des que Leh­man Brot­hers va fer fallida el setem­bre del 2008 hom hagi coin­ci­dit a atri­buir la crisi econòmica a l'espe­cu­lació finan­cera dels inver­sors i ban­quers i al com­por­ta­ment irra­ci­o­nal dels con­su­mi­dors, la majo­ria de l'opinió pública en dóna la culpa, també, a la política. I segu­ra­ment és veri­tat, perquè és des de la política que s'obre la porta a la lega­li­tat o il·lega­li­tat d'uns deter­mi­nats com­por­ta­ments. Pot haver-hi, és clar, com­por­ta­ments cri­mi­nals, però no és la norma ni ens importa en aquest cas. El cap­te­ni­ment dels diri­gents de Leh­man Brot­hers –o de Cata­lu­nya Caixa, per posar un exem­ple de més a prop– segu­ra­ment no era il·legal però tots ells feien equi­li­bris a ran de l'abisme. El pro­blema és que l'acti­tud suïcida no ha posat en risc el patri­moni dels ban­quers o dels ges­tors -al con­trari: fins i tot hi ha qui s'ha enri­quit- sinó que ha arruïnat per­so­nes i Estats. Des de la política s'ha permès –o s'hi ha donat cober­tura, que és el mateix– aquesta manera de fer. I és clar, com que els polítics estan més expo­sats al gran públic que els ban­quers o els mals ges­tors d'enti­tats bancàries encara que abans hagin estat polítics, qui rep més fort és la política. Les cri­sis econòmiques ali­men­ten, per tant, l'anti­política.

El comen­ta­rista italià del Cor­ri­ere della Sera Angelo Pane­bi­anco, apun­tava diver­ses raons per expli­car el descrèdit de la política en un arti­cle publi­cat dimarts pas­sat amb el títol, pre­ci­sa­ment, de Chi ali­menta l'anti­po­li­tica (http://​bit.​ly/​IkJvnr). Par­lant sobre la qüestió del finançament dels par­tits polítics, que és una de les assig­na­tu­res pen­dents de resol­dre arreu del món i que afa­vo­reix la dependència de la política res­pecte dels qui la finan­cen –ja siguin bancs, ja siguin empre­ses–, Pane­bi­anco explica que el pre­si­dent de la República ita­li­ana, el post­co­mu­nista Gior­gio Napo­li­tano, va adver­tir que el risc és “la fi de la democràcia i la lli­ber­tat”. Ser­vi­dor també ho creu. Un futur sense política –o amb uns polítics debi­li­tats– només pot con­duir-nos a la fi de la democràcia libe­ral. Ja sé que hi ha qui se n'ale­grarà, espe­ci­al­ment els extre­mis­tes de dreta i esquerra, com ja va pas­sar als anys trenta del segle XX, però no és un futur desit­ja­ble. El cert és, tan­ma­teix, que la democràcia i la lli­ber­tat gri­nyo­len perquè la política par­la­mentària ha esde­vin­gut poc trans­pa­rent i, almenys a ulls de la majo­ria –amb raó o sense–, inútil.

El risc de l'anti­política, doncs, hi és. El descrèdit gene­ral dels par­tits polítics i dels polítics pro­fes­si­o­nals és cada vegada més gran. La crisi ja no és tan sols de lide­ratge, que és el que es diu sem­pre, sinó que és sistèmica, perquè tal com fun­ci­o­nen –i es finan­cen– els par­tits polítics no són útils per cana­lit­zar el com­promís ciu­tadà amb la soci­e­tat. Massa gent en recela. Però és que si, a més, en temps de crisi econòmica la classe política mateixa és incapaç de tro­bar les solu­ci­ons ade­qua­des, la crisi de legi­ti­mi­tat està ser­vida.Pane­bi­anco també asse­nya­lava que l'anti­política s'ali­menta de la crisi econòmica, que durarà molt de temps, pro­ba­ble­ment anys, amb molts deso­cu­pats joves i amb l'empo­bri­ment de mol­tes famílies de classe mit­jana, els mem­bres de les quals són els que omplen pla­ces i car­rers amb expres­si­ons indig­na­des. Només els ha cal­gut tro­bar una veu intel·lec­tual per encen­dre la metxa. I aquí ja sabem fins a quin punt tenen audiència líders intel·lec­tu­als com ara Arcadi Oli­ve­res, pre­si­dent de l'enti­tat catòlica Justícia i Pau, mal­grat que en cada lli­bre que publica explica les matei­xes coses, gai­rebé amb els matei­xos exem­ples, i amb una den­si­tat impròpia d'un pro­fes­sor uni­ver­si­tari.

La crisi econòmica pot tenir con­seqüències devas­ta­do­res sobre la democràcia. El risc que l'anti­política s'enten­gui entre els ita­li­ans, que és el que temen Pane­bi­anco i Napo­li­tano, també pot afec­tar-nos. No estem millor nosal­tres que els ita­li­ans. Al con­trari, la manca d'estruc­tu­res d'Estat i el fet de ser una auto­no­mia que la crisi econòmica ha des­pu­llat fins a la indecència, ens expo­sen més clara­ment als efec­tes des­truc­tius de l'anti­política. Per què ser­veix la Gene­ra­li­tat si no pot regu­lar legis­la­ti­va­ment les finan­ces, les infra­es­truc­tu­res i tot allò que deriva de l'estat del benes­tar, inclo­ent-hi les pres­ta­ci­ons d'atur? Si la pre­gunta no obté res­posta; si la res­posta és l'aus­te­ri­tat sense espe­rança que final­ment dona­rem un cop de puny sobre la taula per aga­far el timó del nos­tre destí, ales­ho­res la des­a­fecció estarà ser­vida. I que consti que no reclamo cap Sis d'Octu­bre ni actes heroics en versió post­mo­derna. Ni tan sols reclamo que CiU es des­faci del PP com a aliat, perquè la crisi dels soci­a­lis­tes és tan pro­funda i la deso­ri­en­tació d'ERC tan colos­sal que l'aliança dels mode­rats encara no és pos­si­ble.

Només dic que cal ser tan clar i valent a pro­cla­mar l'objec­tiu a asso­lir –l'Estat propi ho és, sem­pre que com­porti la rup­tura de l'statu quo– com quan es defensa que l'aus­te­ri­tat, l'apri­ma­ment de l'admi­nis­tració i l'agi­li­tat burocràtica millo­ra­ran les finan­ces de l'auto­go­vern. En cas con­trari, la crisi econòmica ali­men­tarà l'anti­política i, com ja passa a Itàlia, els dema­gogs seran pre­do­mi­nants. La crisi econòmica, el descrèdit de la política i l'èxit dels dema­gogs –que abasta de PxC a ICV-EUiA– són adob per als movi­ments de pro­testa tenyits d'auto­ri­ta­risme. I, ai!, aquesta pel·lícula ja l'hem vista i sabem com acaba.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.