La gran revertebració espanyola
La crisi econòmica actual no té res a veure amb la desconstrucció de l'anomenat estat de les autonomies, només afegeix arguments a una tendència centrípeta que sempre ha existit. La posició del partit Alianza Popular en les corts constituents pel que fa a l'organització territorial de l'Estat no deixa lloc a dubtes. Deia llavors el seu portaveu Fraga Iribarne que la qüestió és «si es concep Espanya com una nació que, a través d'un Estat format per la sobirania popular, procedeix a organitzar el seu territori, o si concebem Espanya com una nació de nacions, un Estat plurinacional». La intenció de reformar aquest aspecte de la Constitució del 1978 (el títol VIII) ha estat explícitament formulada en alguns moments i dissimulada o ajornada en altres —resulta irònic ara evocar la magnificència amb què el mateix Fraga Iribarne va prendre possessió de l'autonomia gallega envoltat de centenars de gaiteiros i sense estalviar mitjans, o el seu actiu paper en política internacional, queimada amb Fidel Castro inclosa—, però la idea primordial que les autonomies són una anomalia que cal corregir mentre que les províncies –amb diputacions, governs civils i, ocasionalment, dialectes que no han de sortir de l'àmbit de la llar– són inqüestionables ve de lluny i gaudeix de bona salut. Segons les èpoques s'han fet servir arguments diferents. O bé calia harmonitzar-les per assossegar els militars, inquiets per la dimensió política que prenien més que per la despesa que comportaven; o bé evitar el mercadeig dels partits nacionalistes que, com a minoria parlamentària a Madrid, venen el seu suport al govern de torn a preu de competència traspassada; o bé acabar l'ultratge a la dignitat nacional que es deriva de la creació d'alguna oficina comercial a l'estranger amb bandera mal subordinada. Ara l'argument que preval és que les autonomies gasten amb inconsciència, administren malament i són focus de corrupció –i no cal dir que en aquest sentit hi ha casos judicials i anècdotes per donar i per vendre–; però en tot cas els mecanismes d'intervenció i control de l'Estat, ara suposadament au-dessus de la mêlée, també haurien fallat. La imminent intervenció per part de la Unió Europea els donarà l'ocasió que altres, des de fora, des de dalt i sense debat, els facin la feina d'imposar un projecte polític que corregirà la Constitució i que sempre ha estat en el rerefons del seu programa.
