Fer-se grans

Ter­cer tri­mes­tre. En un girar d'ulls, el curs aca­bat. Als grans ens sem­bla que ha pas­sat volant; els petits, en canvi, tenen la sen­sació que ha estat etern. Com can­via, amb els anys, aquesta per­cepció! Per als alum­nes de sisè de primària l'últim tri­mes­tre és molt espe­cial, perquè dei­xen l'escola i van a l'ins­ti­tut. Tenen onze, dotze anys, i han cres­cut molt; els conei­xes des que ana­ven a la llar d'infants i ara els veus una ombra de pèl moixí a sobre el llavi, una rodo­nesa a sota la samar­reta, un gra­net al front... Ja són els grans de l'escola, domi­nen, fan de cap de taula i no tenen por de res –pot­ser només d'algun exa­men–, però el curs que ve tor­na­ran a ser els petits i es mira­ran els dels altres cur­sos amb res­pecte i una mica d'inqui­e­tud. Quina lliçó!

Sisè també és extra­or­di­nari perquè fan el viatge de final de curs, un viatge que es recorda tota la vida. Els temps no són bons, però les famílies, les AMPA i les esco­les fan mans i mànigues perquè tots els nens hi puguin anar, i esta­ria bé que cap alumne es quedés injus­ta­ment a casa.

Un clàssic per fer diners és ven­dre roses per Sant Jordi. Els alum­nes encal­cen els via­nants pel car­rer, exci­tats i insis­tents, molt simpàtics. Un altre és fer para­de­tes per ven­dre els lli­bres i els con­tes de quan eren petits. N'hi ha que donar els seus lli­bres, ni que sigui per una causa tan interes­sant, els ve molt a repèl. Són els seus lli­bres, estan gas­tats de tant girar les pàgines, tenen algun gui­xot... Els van mirar tan­tes vega­des! Els els van lle­gir tants cops, abans d'anar a dor­mir! N'hi ha de molt sen­ti­men­tals que es neguen a donar-ne algun en con­cret, que esti­men per sobre dels altres, i s'hi aga­fen com a una taula de sal­vació: de fet sí que volen créixer, però no tant! El dia de Sant Jordi, si els veieu, com­preu-los una rosa i desit­geu-los sort. S'estan fent grans, i cal que vegin el món dels adults com un espai ama­ble on fa bo d'estar-s'hi.