Aguirre i el cafè de tots

El debat sobre la inde­pendència s'ha ins­tal·lat amb tanta nor­ma­li­tat en la vida política cata­lana que fins i tot una orga­nit­zació juve­nil, numèrica­ment mar­gi­nal com és Mau­lets, té els seus minuts de pro­pa­ganda gratuïta en el prime time de TV3, encara que sigui a Polònia. Per cert, grans gags, aquest dijous, posant el dit a la llaga en temes clau com ara el català a les Bale­ars, l'acci­dent del Borbó Froilà o l'ara vaig, ara torno de CiU. Tor­nant al debat sobre la inde­pendència, és evi­dent que qui més vol­dria evi­tar-lo, el PP, és qui més l'atia. Les decla­ra­ci­ons d'aquesta set­mana de la pre­si­denta madri­le­nya Espe­ranza Aguirre, per exem­ple, són un gran tió per man­te­nir ben encès el foc del debat. Curi­osa també la quasi una­ni­mi­tat que Aguirre ha aixe­cat a Cata­lu­nya. Fins i tot aquells que fa qua­tre dies vene­ra­ven la Cons­ti­tució gai­rebé com si fos sagrada, ara fan esca­ra­falls del cafè per a tots i exi­gei­xen un tracte dife­ren­ciat per als “ter­ri­to­ris” històrics, menys­pre­ant-ne, per exem­ple, de ger­mans com ara el País Valencià. Quanta raó tenia Heri­bert Bar­rera l'any 1978 quan al Congrés va aler­tar del des­propòsit que era l'ano­me­nat estat de les auto­no­mies. El temps sem­pre posa les coses a lloc. I la crisi, és clar.