Opinió

Joan Carles I, el Caçador

Des de l'edat mit­jana, la cacera i la reia­lesa han anat uni­des. Espe­ci­al­ment la caça major. Els reis orde­na­ven grans batu­des, per exem­ple per recol·lec­tar que­viu­res per als seus exèrcits, en les quals ells també par­ti­ci­pa­ven perquè els ser­via d'entre­na­ment d'armes (per estar en forma) o per diversió. Amb el pas dels segles, la relació entre la caça major i la reia­lesa es manté, però no deri­vada de les fun­ci­ons de cap d'estat, sinó cenyida estric­ta­ment a la vida pri­vada. És a dir, que no té a veure amb la família reial, sinó amb la família del rei, una fina sub­ti­lesa de matís i pro­to­col·lària que ser­veix de comodí excul­pa­tori.

Aquest és el cas del rei d'Espa­nya, des de fa mig segle afec­ci­o­nat als safa­ris i que, òbvi­a­ment, no des­tina la carn dels exem­plars aba­tuts a omplir el rebost de les caser­nes mili­tars. Joan Car­les I va de cacera de la mateixa manera que un jubi­lat amb l'Imserso se'n va dues set­ma­nes de vacan­ces a Salou a bui­dar el bufet lliure i a ballar country fent filera. Això sí, el barem del pro­grama de punts del pro­grama de vacan­ces (edat i situ­ació econòmica del sol·lici­tant, par­ti­ci­pació en pro­gra­mes d'anys ante­ri­ors i família nom­brosa) per­met al rei triar Botswana en comp­tes de la Costa Dau­rada.

A Cata­lu­nya, al segle XIV, ja vam tenir un rei afec­ci­o­nat a la caça major: Joan I, ano­me­nat el Caçador. Aquest Joan I era un rei que caçava, bàsica­ment, llops i sen­glars, mai ele­fants. Va morir jove, a l'edat de 46 anys, durant una cacera i no se sap del cert si el van liqui­dar els seus, si va caure del cavall d'un atac de cor o d'un ves­sa­ment cere­bral, o si el va ferir una lloba o un porc sen­glar. Tant se val. La dinas­tia cata­lana es va aca­bar i el que n'ha que­dat és una dinas­tia borbònica llon­geva i ele­fan­ti­cida.

A mi sem­pre em ve a la memòria un acu­dit que expli­cava Rai­mon Obi­ols en estat d'èxtasi. Deia així: “El rei dels ele­fants encar­rega lli­bres sobre la seva espècie. L'ale­many escriu Els pro­legòmens de la con­dició metafísica dels ele­fants, el francès, L'ele­fant i l'amor i el català, L'ele­fant i la qüestió naci­o­nal cata­lana.” L'acu­dit es podria apli­car a l'epi­sodi recent vis­cut pel rei Joan Car­les I. L'ele­fant i la qüestió reial, si el repu­bli­ca­nisme del soci­a­lisme català ho per­met, vaja.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.