L'Espanya intervinguda

Espanya ja és un país intervingut. L'autòpsia del clan merkozy no és oficial, ni puta falta que fa. Però quan un simple portaveu de la CDU (a saber, allò que els cursis anomenen emissari) t'audita els pressupostos, d'això a casa sempre n'hem dit perdre la sobirania fiscal. L'Espanya postimmobiliària de Rajoy és un país en estat d'excepció, en què es perdona el frau als xoriços regalant-los multes irrisòries, mentre també s'indulta dels impostos empresaris o clients delators d'infraccions. Triomfa de nou l'ètica de l'alehop: informar dels fraus és més important que no pas impedir-los. Aprofitant que la llei és paper mullat i que això de les disposicions addicionals a la Merkel li sona a xinès, Rajoy es veurà obligat a impulsar una recentralització de l'Estat quasi impossible.

Els governs espanyols fa anys que insuflen vanitat i milions a comunitats com València o Múrcia, perquè ara els diguin als seus nous ciutadans de primera que tots aquells poliesportius i teatres d'òpera que els van regalar eren fum: destruir un ego col·lectiu vanitós és molt més difícil que desmantellar un aeroport. Les eleccions andaluses ens ho han ensenyat: Arenas no va perdre-les per haver amagat les retallades, sinó perquè denotava als seus compatriotes que les ordres importants venien de Madrid. Efectivament, la capital segueix manant, i aglutinarà pels segles dels segles les grans empreses amb tutela estatal, com ara Telefónica o el BBVA. Però cal observar un detall que s'escapa del poder del capitalisme castís madrileny: a Espanya, totes les companyies d'èxit global (Inditex, Mango o Mercadona) són filles d'emprenedors perifèrics a la capital. Els espanyols poden escatimar-nos molts euros per a sanitat, cultura o educació, però els serà molt més difícil posar pals a les rodes de les nostres empreses. L'administració Mas, pagades les nòmines dels funcionaris, faria bé d'imitar la creativitat d'alguns empresaris amb esperit planetari. Potser la del Molt Honorable no era tan mala idea: Catalunya imitant Massachusetts amb l'ull posat a Ítaca. Tot ben lluny de l'Espanya intervinguda.