Predicar amb l'exemple?

Aquest cap de set­mana que hem estat dis­trets amb l'epi­sodi de caça major, he lle­git una notícia, un breu de fet, en la secció de soci­e­tat d'aquest diari que m'ha sorprès. Deia que la Con­ferència Epis­co­pal Espa­nyola es mos­tra pre­o­cu­pada per la decisió del Tri­bu­nal Euro­peu de Drets Humans de per­me­tre a uns cape­llans roma­ne­sos for­mar un sin­di­cat con­tra­ve­nint les ordres de la diòcesi orto­doxa a què per­ta­nyen. La jerar­quia catòlica espa­nyola con­si­dera que l'auto­rit­zació del sin­di­cat “afec­ta­ria nega­ti­va­ment l'auto­no­mia i l'específica orga­nit­zació i fun­ci­o­na­ment de les esglésies i con­fes­si­ons reli­gi­o­ses”. Recordo que el mes pas­sat, abans del Dia del Semi­nari, l'Església va posar en cir­cu­lació un vídeo pro­mo­ci­o­nal que va aixe­car molta polèmica. L'objec­tiu, ofe­rir –perdó!– pro­me­tre feina fixa, de per vida amb mol­tes satis­fac­ci­ons. Una feina! Per tant esta­ven esta­blint una relació labo­ral amb la cer­tesa que cobra­rien un sou. Uns assa­la­ri­ats que ara recla­men uns drets, com qual­se­vol altre tre­ba­lla­dor. Ells que a més tre­ba­llen diu­men­ges i fes­tius! Quin mal hi ha que els cape­llans es vul­guin sin­di­car? Un sin­di­cat, del grec sin­dico, que vol dir “amb justícia”, l'únic que vol és això, vet­llar perquè les con­di­ci­ons labo­rals i econòmiques del tre­ba­lla­dor siguin jus­tes. De què deu tenir por l'Església? Que el sin­di­cat, a més, apro­fiti per cri­ti­car l'acti­tud poc exem­pla­rit­zant de cer­tes jerar­quies? Que con­dem­nin la pas­si­vi­tat de l'Església davant la vio­lació immune de drets humans bàsics, com són el dret al tre­ball i a l'habi­tatge, amb l'excusa de la crisi? Què temen, que denunciïn que men­tre que hi ha enti­tats cris­ti­a­nes que aju­den les vícti­mes del capi­ta­lisme, una bona part de l'Església segueixi fent cerimònies osten­to­ses i fent ser­vir objec­tes sump­tu­o­sos i valu­o­sos, que con­tras­ten amb la sen­zi­llesa i auten­ti­ci­tat d'allò que pre­di­quen i que pot­ser no cre­uen? Pot­ser els fa angúnia que els qüesti­o­nin el com­por­ta­ment fari­seu? Per què si hi ha tan­tes per­so­nes sense habi­tatge no es replan­te­gen l'ús dels béns eclesiàstics i, de retruc, es mate­ri­a­litza la repar­tició dels pans i els pei­xos, sense haver de fer cap mira­cle. Els negui­teja que el sin­di­cat de cape­llans els pugui sot­me­tre a un exa­men de consciència i els obli­gui a pre­di­car amb l'exem­ple?