Regateig atòmic

Qual­se­vol viat­ger amb afi­ci­ons exòtiques que hagi pro­vat de com­prar una catifa persa en un basar ori­en­tal podrà fer-se una idea de l'atmos­fera que envolta les nego­ci­a­ci­ons ini­ci­a­des la set­mana pas­sada a Istan­bul entre l'Iran i les grans potències mun­di­als (els EUA, el Regne Unit, França, Rússia, la Xina i Ale­ma­nya) sobre el pro­grama nuclear iranià.

L'inter­canvi d'exa­ge­ra­ci­ons, cat­xes i rega­teig que carac­te­ritza la transacció per la com­pra d'una catifa persa defi­neix acu­ra­da­ment aques­tes con­ver­ses, on cap de les parts impli­ca­des no té un gran interès a adreçar el nucli de la qüestió (la cons­trucció d'armes nucle­ars per part ira­ni­ana), sinó més aviat a gua­nyar temps abans d'aban­do­nar la diplomàcia i entrar en con­flicte.

A diferència de la des­cripció que en fa una part de la pro­pa­ganda occi­den­tal, l'Iran no és un mons­tre atàvic, tota­li­tari i agres­siu entes­tat a dotar-se d'armes amb les quals des­fer­mar una agressió con­tra Israel. Més aviat és una soci­e­tat domi­nada per una mino­ria auto­ritària i radi­cal força divi­dida amb un sec­tor que vol adqui­rir l'esta­tus de potència atòmica per inti­mi­dar els seus veïns i ser una gran potència a la seva regió.

Gai­rebé tots els inter­lo­cu­tors de l'Iran a les nego­ci­a­ci­ons ini­ci­a­des a Istan­bul (que con­ti­nu­a­ran el 23 de maig a Bag­dad) volen impe­dir que el règim de Tehe­ran esde­vin­gui una potència nuclear per pre­ser­var l'statu quo inter­na­ci­o­nal. El rega­teig atòmic es per­llon­garà com a mínim fins a la tar­dor, després de les elec­ci­ons pre­si­den­ci­als nord-ame­ri­ca­nes. Si ales­ho­res el diàleg ha fra­cas­sat, no es pot des­car­tar que alguna de les parts deci­deixi que ha arri­bat el moment de fer una prova de força. Si això passa, ja no serà el moment de rega­te­jar per la com­pra d'una catifa, sinó més aviat de calar-li foc al basar.