Hi ha solució

He llegit en alguna campanya darrerament un eslògan que trobo reeixit, i que diu quelcom com ara “junts tenim la solució”. Avui, ja aviso, que la pirueta que pretenc és complicada. Però una piulada del Carles Campuzano i joves de primer i segon de batxillerat d'escoles i instituts de Granollers m'ho han “proposat”, i intentaré fer-ho.

El 31 de maig del 38, tropes feixistes italianes sortien de Son San Joan, a Mallorca, per bombardejar Granollers. Va ser un dels bombardejos més mortífers de la Guerra Civil a Catalunya. La Porxada i rodalies van ser víctimes de la crueltat més acarnissada, i avui la capital d'aquest Vallès recupera la memòria construint pau. Ho fa des de fa uns anys, a través del centre de cultura per la pau Cal Jonc; de la confiança d'unes institucions públiques que de manera responsable veuen en la memòria una necessitat per construir un futur en llibertat, i amb una comunitat educativa compromesa. Uns joves que ahir em van donar una nova lliçó de futur, de maduresa i comprimís. Això em fa pensar que hi ha motius per ser feliç també a casa nostra, en moments de desesperança. I ara vaig a la piulada del Carles. Diu que les Nacions Unides publiquen cada any l'Informe de la Felicitat al món. Doncs bé, aquest informe, que elaboren economistes de la Universitat de Colúmbia, als Estats Units, diu que els danesos són els homes i dones més feliços del planeta. Després vindrien els suecs i, en tercer lloc, els finlandesos. Diu que la base de l'enquesta tenia a veure amb tres grans eixos: les llibertats polítiques, el sistema de protecció social de les persones i l'absència de corrupció.

A Granollers els joves prenien consciència, a través de l'exercici de la memòria, del que han guanyat després de generacions, més de 70 anys després d'aquell 1938. I ja volen ser feliços, ja. Agafem-nos fort als paràmetres de l'informe de l'ONU, i no permetem ni un pas enrere. Perquè volem anar endavant.