La sanitat, a l'UCI

Recor­den aque­lla can­ta­re­lla sobre l'estat del benes­tar? Men­tre uns deien que se l'esta­ven car­re­gant, els altres ho nega­ven una i altra vegada. No sé qui té raó, ni m'interessa. El cert és que, a par­tir d'ara, en aquest país, si no et pots pagar una mútua pri­vada, o tens diners o t'ho pas­saràs molt mala­ment. Si ets pobre, tens pocs recur­sos, estàs a l'atur o t'han abai­xat el salari, no et podràs per­me­tre el luxe de posar-te malalt. Si tens aquesta desgràcia, encara que hagis pagat durant tota la teva vida labo­ral per tenir una atenció mèdica mínima­ment digna l'hauràs de tor­nar a pagar quan la uti­lit­zis. Una atenció sanitària que, en con­tra del que es pro­clama, mai ha estat gratuïta, tots els tre­ba­lla­dors l'hem anat pagant en cada mesada. A banda dels medi­ca­ments també ens faran pagar part de les pròtesis, del trans­port en ambulància i també les cadi­res de rodes. La sani­tat pública que teníem està tocada de mort.