LA GALERIA
Ambaixadors gironins
Girona, Barcelona i Londres. Són les ciutats on aquesta setmana els germans Roca, els del reconegut restaurant de Girona, faran d'ambaixadors de la gastronomia gironina. A Londres, a més, comptaran amb un acompanyant de luxe: Ferran Adrià, en un acte organitzat pel Patronat de Turisme Costa Brava Girona. No hi ha cap mena de dubte que la millor carta de presentació és la de la feina ben feta. I tant els Roca com Adrià en són un exemple, tot i que segur que durant la seva carrera també es deuen haver equivocat més d'una i dues vegades i al marge de si la seva cuina agrada o no.
El cas és que avui i dilluns, a Londres, tots plegats seran la imatge de la gastronomia de la nostra terra. I ho seran coincidint amb un acte que fa anys que no passa desapercebut. Es tracta de la gala en què cada any es donen a conèixer els que són considerats els millors restaurants del món. El Bulli de Ferran Adrià va ocupar el primer lloc en moltes ocasions i El Celler de Can Roca ocupa ara la segona posició. I podria ser que avui pugés al podi fins a convertir-se ni més ni menys que en el número u. Com que sovint passa allò que “ningú no és profeta a la seva terra”, pot passar que si no es confirmen els pronòstics la notícia desperti poques passions. Però no hauria de ser així, perquè encara que el restaurant dels Roca no sigui nomenat el millor del món és mereix el mateix reconeixement. I ho dic perquè després d'una setmana de derrotes esportives que sembla que siguin l'avantsala de la fi del món, ser el segon no es pot menystenir. Requereix molt esforç, treball, imaginació, iniciativa, innovació, compromís, valor, lideratge, risc... Amb l'afegit que hi ha l'estímul de millorar per ser el primer. I per això aquests cuiners que avui són a Londres són tan bona carta de presentació, ocupin el lloc que ocupin. De la mateixa manera que ho seran els germans Roca quan donin la cara a favor de la seva ciutat en la presentació de l'exposició Girona, Temps de Flors, que es farà dimecres a Girona i a Barcelona.
Possiblement, ni ells ni Adrià necessiten actes d'aquesta mena, però s'ha d'admetre que són un esquer de primera per donar-se a conèixer. Perquè ells sí que poden ser un exemple a seguir, a diferència d'altres persones que desperten passions sense haver mogut un dit però que s'han convertit en estrelles gràcies al culte a la mediocritat que impera actualment a casa nostra.