Autonomisme diferencial

El PP s'ha tret de la màniga a Cata­lu­nya un nou mons­tre de Frankens­tein polític que ha bate­jat amb el nom d'“auto­no­misme dife­ren­cial”. Podria haver-ne dit “fet asimètric” o “fede­ra­lisme cons­ti­tu­ci­o­nal” o “diferència autonòmica” o podria haver-ne dit “cul d'olla” perquè en rea­li­tat tot ple­gat no és altra cosa que un arte­facte estrany per fer veure que sí però que no, que cafè per a tot­hom però a Cata­lu­nya, si fa bon­dat, un xar­rup més, i bla, bla, bla.

No pas tot és per fer-ne broma, però. De fet, que la senyora Sánchez surti ara amb aquest pla B impro­vi­sat ja vol dir alguna cosa. Si els popu­lars, amb la seva majo­ria abso­lutíssima i pre­po­tent a Madrid, pen­ses­sin que això de l'inde­pen­den­tisme i la con­fron­tació sobi­ra­nista són febra­des naci­o­na­lis­tes pas­sat­ge­res, sen­zi­lla­ment ani­rien bran­dant els espan­talls de Mon­toro i Wert i, a cop de menys­preu i de des­qua­li­fi­cació torera, ens ani­rien coent a foc lent.

Però si una cosa solen tenir els mal­vats és que a més de mal­vats són intel·ligents. I al PP hi ha una certa consciència que aquesta vegada no fem pas broma. No em refe­reixo pas només ni al pre­si­dent Mas, ni a CiU, ni a Esquerra, ni al món polític cata­la­nista. Hi ha un gros social sòlid i en crei­xe­ment que s'escampa més enllà dels límits estric­ta­ment naci­o­na­lis­tes i, arri­bada l'hora, podrien fer el pas o acom­pa­nyar qui el faci. Això pro­voca una certa inqui­e­tud almenys a la senyora Sánchez. No es posi pas ner­vi­osa. Pri­mer, tru­qui al PSC i sabrà com aca­ben les pro­pos­tes d'apar­tar-se dels guions madri­lenys. Després, agafi el senyor Rajoy i provi de fer-li dir “auto­no­misme dife­ren­cial” sense que se li escapi el riure.